“Cap a una presència plena” és el títol del document del Dicasteri per a la Comunicació que vol promoure una reflexió comuna sobre la implicació dels cristians amb els mitjans socials, que cada cop més formen part de la vida de les persones.

Inspirat en la paràbola del bon samarità pretén iniciar una reflexió compartida per promoure una cultura de “l’amor al proïsme” també en l’esfera digital

En el context de les xarxes socials, on els individus són sovint consumidors i mercaderies, aquesta reflexió pastoral busca una resposta basada en la fe.

Aquesta resposta comença amb el discerniment dels estímuls que rebem i amb l’escolta intencional. L’atenció, juntament amb el sentit de pertinença, reciprocitat i solidaritat, són els pilars per construir un sentit d’unitat que, en darrera instància, hauria d’enfortir les comunitats locals, i permetre que es converteixin en motors del canvi.

Sent “teixidors de comunió” mitjançant la creativitat de l’amor es poden imaginar models nous basats en la confiança, la transparència i la inclusió, aprenent a ser presents a l’estil de Déu i portant la marca del testimoni.

La revolució digital ha creat oportunitats, però també planteja reptes. El document assenyala diferents paranys que cal evitar quan es recorren les “autopistes digitals”

Des de la reducció dels usuaris individuals a consumidors i mercaderies, fins a la creació d’“espais individualistes” que s’adrecen a persones d’idees afins o fomenten comportaments extrems, el viatge per l’entorn en línia en el qual molts s’han vist marginats i perjudicats.

Als cristians això els planteja aquesta pregunta: com podem fer de l’ecosistema digital un lloc d’intercanvi, col·laboració i pertinença, basat en la confiança mútua?

Convertir-se en “proïsme” en l’entorn de les xarxes socials comença amb la disposició a escoltar, sabent que qui ens trobem en línia són persones reals.

Fins i tot en un entorn caracteritzat per la “sobrecàrrega d’informació”, aquesta actitud d’escolta intencionada i obertura de cor ens permet passar de la simple recepció de l’altre a una trobada autèntica.

Podem començar per reconèixer el nostre proïsme digital, adonant-nos que el seu patiment ens afecta. L’objectiu és construir no només “connexions”, sinó trobades que esdevinguin relacions reals i enforteixin les comunitats locals.

En el viatge per les ‘autopistes digitals’ podem trobar-nos amb altra gent amb esperit d’espectador indiferent o amb un esperit de suport i amistat

En aquest últim cas podem ajudar a guarir les ferides creades per un entorn digital tòxic. Cal reconstruir els espais digitals perquè esdevinguin espais entorns més humans i saludables.

També podem ajudar que aquests entorns siguin més capaços de fomentar comunitats reals, basades en la trobada encarnada que és indispensable per a qui creu en la Paraula feta carn.

Els cristians aporten a les xarxes socials un “estil” distintiu, de compartir, que té l’origen en Crist. Ell va ensenyar que la veritat es revela en la comunió i que la comunicació també brolla de la comunió, de l’amor.

La presència dels cristians en els mitjans digitals ha de comunicar informació veraç de forma creativa, d’una manera que brolli de l’amistat i construeixi comunitat