La VIII Jornada d’estudi de la Fundació Casa de Misericòrdia de Barcelona (FCMB) s’ha centrat en la salut dels adolescents i en el problema creixent de l’alcoholisme arran de la pandèmia.
“L’addicció i el tràfic de persones van augmentar molt durant la pandèmia”, ha manifestat Alicia Peressutti, Defensora del Poble de Vila María (Argentina). “Tots els recursos es van posar en salut, però van disminuir altres controls, sobretot el del narcotràfic, cosa que ha generat més addiccions”.
A la primera taula rodona, especialistes de diverses disciplines mèdiques van conversar sobre les possibles causes i solucions que té el problema de l’alcohol.
Per al doctor Francesc Xavier Buqueras, la pandèmia ha “desencadenat patologies que ja existien, però que estaven emmascarades”, com ara l’alcoholisme juvenil. Segons Daniel Cruz, psicòleg i professor de la Universitat de Barcelona, la solució passa per entendre els adolescents: “És molt important preguntar-nos què els importa.” A més, és una cosa que implica no només la persona en si, sinó la família i l’entorn: “La salut mental és un tema de tota la societat, no només dels especialistes. És important entendre la complexitat de tots els factors. És important que els pares no dimiteixin del seu paper educador, que no es rendeixin. L’adolescent no trobarà estabilitat si no n’hi ha a la família”.
Per la seva part, el doctor Joaquim Callabed ha apel·lat a no criminalitzar els joves: “Els adolescents ho han passat molt malament amb la COVID-19. Posar al mateix sac adolescents i borratxera i botellot no és just”.
La importància de mitjans, influencers i la qüestió econòmica
A la segona taula rodona, diversos experts han intentat abordar models alternatius d’oci i com transmetre’ls als joves.
Anna Plans, presidenta de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya, ha apuntat la dificultat de promoure altres formes d’oci: “Els mitjans inciten al consum d’alcohol entre els adolescents”, referint-se explícitament a sèries de televisió i xarxes socials. I ha afegit que “el cervell adolescent és més vulnerable i susceptible a les addiccions. La neurociència explica que l’exposició repetida a un model de conducta tendeix a incorporar-se a l’espectador i, posteriorment, a repetir-se”.
És per això que els ponents han estat d’acord que gran part dels límits a aquest tipus de lleure han de venir per part de les famílies. Gisela Pruna, graduada en administració, direcció d’empreses i coaching, ha apuntat que la reflexió va més encaminada a l’entorn familiar i ha fet referència al concepte d’oci com una gran oportunitat per conèixer-se. Jesus María Ruiz, vicepresident de la Fundació Abat Oliba, ha explicat que els joves “imiten el que veuen a casa amb tota l’explosivitat d’aquesta franja de la vida, per això no es tracta de prohibir, sinó de què els proposem”.
Anna Hernández, de l’Àrea Tècnica de Proximitat i Atenció al Ciutadà dels Mossos d’Esquadra, ha comentat que “no es tracta de prohibir l’accés a xarxes socials o mòbils, però sí de controlar allò que fan. Que el menor tingui clar que aquest dispositiu no és seu, sinó del progenitor”. A més, ha destacat la importància de la prevenció i el coneixement de les conseqüències legals del botellot.
Els influencers i l’aspecte econòmic del botellot han estat altres aspectes tractats a la taula. Anna Hernández ha apuntat que “els joves s’han adonat que poden sobreviure sense discoteques perquè el que volen ho poden trobar amb els botellots”, mentre que Anna Plans ha afegit que “ara com ara els influencers més seguits relacionen alcohol i diversió”.
La cloenda de la jornada ha anat a càrrec del doctor Josep Moya, psiquiatre i membre de l’equip CIPAIS de Barcelona. En el seu discurs, Moya ha fet referència a l’estigmatització dels joves, però també a la necessitat d’inculcar des de tots els àmbits el respecte als altres com una de les claus per controlar i reduir aquest fenomen entre els joves.
