El Camí de la Creu, o Via Crucis, és una devoció centrada en els Misteris Dolorosos de Jesús, que es mediten i es contemplen caminant i aturant-se en 14 estacions, amb les quals se’ns fa reviure els esdeveniments més destacats del Senyor en el seu Camí de la Creu fins al Calvari.
La difusió de l’exercici del Via Crucis està molt vinculada a l’Orde franciscà, ja que va ser el franciscà sant Lleonard de Porto Maurizio qui el va propagar. En una exhortació sobre el Via Crucis diu: “En veritat, representant vivament en la nostra ment les escenes doloroses que va recórrer el Fill de Déu a la passió, com si es gravessin en el fons de l’ànima, a penes hi haurà qui no avorreixi per sempre la lletjor del pecat davant d’una irradiació tan lluminosa. No seria pas poc que, si més no, davant les adversitats de la vida, tan freqüents, se sabés afrontar-les amb generositat d’ànim, veient-lo patir a Ell.”
En cadascuna de les 14 estacions del Via Crucis, es mostra un pas de la Passió del Senyor. Podem dir que les estacions es componen d’un nucli central, expressat en un passatge de l’Evangeli o bé pres de la devota tradició cristiana, que presenta, per a la contemplació, un dels moments importants de la Passió de Jesús. A continuació, pot seguir una meditació silenciosa. També les estacions poden anar precedides i seguides de diverses oracions, segons el costum i tradicions de les comunitats cristianes. I mentre es va d’una estació a l’altra, solen introduir-se cants adequats.
El P. Antonio Izquierdo va escriure a L’Osservatore Romano: “Està clar que el Via Crucis de Crist és un camí que continua el Via Crucis del cristià. Allí on hi ha un cristià que pateix, allí hi viu amb el Crucificat una de les estacions del Via Crucis. Si és condemnat a mort injustament, reviurà amb Crist la primera estació. Sí és traït per un amic, aprèn a sentir el que Crist va sentir en ser traït per Judes o per Pere. Si sucumbeix sota el pes del dolor, acompanya Crist en les seves tres caigudes camí del Calvari. Si en la seva tribulació i dolor algú l’ajuda i consola, fa reviure en la història les figures de Maria, del Cireneu, de la Verònica, de les dones piadoses de Jerusalem, que amb la seva presència i sol·licitud amorosa van alleujar el dur camí del Condemnat cap al Calvari. Si és desposseït de la seva dignitat de manera inhumana i brutal, reflecteix en ell mateix el despullament del Natzarè. Si mor per haver confessat la seva fe, encarna la mort de Crist, que confessa l’obediència plena a la voluntat del Pare” (8 de març 2002).
