En un context fortament polititzat, el bisbe Antonio Añoveros va escriure la pastoral El cristianisme, missatge de salvació per als pobles, un text que es va llegir a totes les parròquies del bisbat de Bilbao el diumenge 24 de febrer de 1974, ara fa 50 anys. Aquesta pastoral deia: “El poble basc, igual que els altres pobles de l’Estat espanyol, té dret a conservar la seua pròpia identitat, cultivant i desenvolupant el seu patrimoni espiritual, dins d’una organització sociopolítica que pugui reconèixer la seua justa llibertat”.

La pastoral continuava així: “En les actuals circumstàncies, el poble basc té seriosos obstacles per assolir aquests drets. L’ús de la llengua basca, tant en l’ensenyament com en els mitjans de comunicació, està sotmès a notòries restriccions”.

El Govern d’Arias Navarro va reaccionar d’una manera despòtica, acusant Añoveros d’haver atacat la unitat d’Espanya consagrada per les Leyes Fundamentales.

El dimecres 27 de febrer, el cap superior de la policia de Bilbao arrestava al seu domicili el bisbe Añoveros, amb el pretext que n’havien d’assegurar la integritat personal. El Govern havia disposat un avió a l’aeroport de Sondica, amb l’objectiu d’expulsar de l’estat al bisbe, ocasionant així la crisi més greu que ha existit mai entre l’Església i el Règim franquista.

Añoveros va manifestar que no abandonaria la diòcesi de forma voluntària, i que només ho faria si el govern utilitzava la força o si el papa Pau VI li manava deixar el bisbat.

El cardenal Tarancón, president de la CEE, va convocar el Comitè Executiu de l’episcopat, que redactà un esborrany en el qual es recordava la pena d’excomunió que el cànon 2334 decreta per a aquells que, “directa o indirectament impedeixen la jurisdicció eclesiàstica d’un bisbe”. Per la seva part, el Ministeri d’Exteriors va arribar a redactar una nota de ruptura de les relacions amb el Vaticà. Tarancón també redactà una carta d’excomunió que donaria a conèixer pels mitjans de comunicació, si el govern arribava a expulsar de l’estat el bisbe de Bilbao.

El “cas Añoveros” es va solucionar per una intervenció personal de Franco, que no va voler mai conflictes amb l’Església i menys encara en aquells moments tan crítics.