L’1% més ric del planeta posseeix tanta riquesa com el 99% restant segons Oxfam Intermón. Però és que la desigualtat sembla que no té aturador i encara s’ha accentuat més arran del Covid. De fet, la pandèmia va provocar passes enrere en el desenvolupament i va suposar un revés en els esforços per posar fi a la pobresa extrema i reduir la desigualtat. Als països pobres sempre plou sobre mullat. Ho veiem cada vegada que hi ha catàstrofes naturals, guerres, fams, sequeres, crisis climàtiques.
Per evitar-ho cal treballar de valent per frenar la desigualtat, com ens recorda Mans Unides en la seva campanya anual: “Frenar la desigualtat és a les teves mans.” L’ONG de l’Església catòlica fa més de 63 anys que lluita contra la fam, la misèria i les causes que les provoquen. Les dades són demolidores: més de 800 milions de persones passen fam al món; 2.300 milions no tenen accés a una alimentació adequada; cada 9 segons mor una persona de fam al món.
Però les dades de la solidaritat de Mans Unides també són impressionants: el 90% dels ingressos van destinats a projectes de l’organització; s’han destinat 33 milions d’euros a lluitar contra la fam, la pobresa i la desigualtat a Àfrica, Amèrica i Àsia, i 1,5 milions de persones han millorat les seves condicions de vida gràcies al suport de Mans Unides. Tot plegat gràcies a la força del voluntariat (més del 95% de les persones que treballen a l’entitat són voluntàries) i als donants (el 83,5% dels ingressos provenen de fonts privades).
Un dels punts forts de Mans Unides és el treball amb les contraparts, que són les que coneixen sobre el terreny les necessitats i la manera més eficaç de donar-hi resposta. A llarg termini, l’objectiu és l’enfortiment de les capacitats locals per tal d’assumir de forma eficient i eficaç el lideratge i l’apropiació dels processos de desenvolupament per assegurar la sostenibilitat dels projectes.
En el número d’aquesta setmana ens fixem en tres d’aquests projectes acompanyats per Mans Unides i liderats sobre el terreny. Hem entrevistat Mohamed Fuad Amrani, director de l’Associació Tetuaniana d’Iniciatives Sociolaborals, que treballa des del 1993 per prevenir l’abandonament escolar, l’exclusió social i la radicalització dels joves d’aquesta ciutat del Marroc.
També entrevistem Xavier Adsarà, de Nuestros Pequeños Hermanos, que va començar a col·laborar amb Mans Unides a Haití arran del terratrèmol del 2010. I, finalment, parlem amb Núria Pagespetit, infermera de professió, funda[1]dora i presidenta de l’ONG Insolàfrica, que treballa al Camerun.
L’exclusió social (29,1%) i l’exclusió social severa (15,5%) a casa nostra ens és molt propera. Ens interpel·la per la seva cruesa i la seva proximitat. Com a cristians, sentint-nos germans i fills d’un mateix Pare, no podem defugir cap situació de patiment. Escoltem, doncs, el clam de totes les víctimes de la pobresa i la desigualtat arreu del món. No hi siguem indiferents.
