Montserrat s’ha convertit, aquest dimecres 30 d’octubre, en el punt de trobada de més de 575 preveres i diaques d’arreu de Catalunya. Des de primera hora del matí, els visitants del santuari han pogut veure com anaven arribant gradualment els membres del clergat català, que han omplert la plaça de Santa Maria a l’espera d’entrar a la basílica. A més dels preveres, els diaques, i els seminaristes, han pujat a la casa de la Mare de Déu també tots els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya, en la que ha estat una gran ocasió per als nous bisbes nomenats pel papa Francesc, com són el dominic fra Xabier Gómez o el recentment ordenat Josep-Lluís Serrano Pentinat, per conèixer el conjunt del clergat català.

Després d’aquest retrobament a la plaça de Santa Maria ha començat oficialment la trobada, convocada per la Conferència Episcopal Tarraconense conjuntament amb l’Abadia de Montserrat, amb motiu del Mil·lenari. Ho ha fet amb una missa concelebrada a la basílica de Santa Maria, presidida per l’arquebisbe de Tarragona i primat, Mons. Joan Planellas i Barnosell. Feia més de vuit anys que el clergat d’arreu de Catalunya no compartia una eucaristia, ja que l’última trobada d’aquesta envergadura es va produir l’abril de 2016, a Vic. En aquella ocasió, es va convocar per commemorar el centenari de la mort de Josep Torras i Bages, tot i que anteriorment s’acostumava a celebrar cada 3 o 4 anys. Com ha explicat durant l’homilia Mons. Joan Planellas, l’origen de la jornada es remunta al segle passat, ja que és una iniciativa del cardenal Vidal i Barraquer. És per això que l’arquebisbe de Tarragona ha remarcat la importància de donar continuïtat a aquest esdeveniment, necessari per “mantenir la convicció de la unitat pastoral de les diòcesis amb seu a Catalunya que l’episcopat ha anat fomentant al llarg dels anys”.

Com evangelitzar en l’actual situació?

Davant dels més de 500 preveres i diaques que han omplert la basílica, Planellas ha aprofitat per plantejar una qüestió cabdal que “va emergint en el nostre pensament des del Concili Provincial Tarraconense”: “Com evangelitzar en l’actual situació?” Per respondre a aquesta pregunta, ha explicat als membres del clergat català que és necessària una “preparació personal, i al mateix temps, col·lectiva”, per fer possible una església sinodal i missionera, però ha destacat per damunt de tot la necessitat d’acollir els migrants que arriben a les comunitats catalanes: “Cada vegada tenim més persones a les parròquies que provenen d’altres països. Donen vida a moltes de les nostres comunitats. Curiosament, cada vegada tenim més vocacions, tant laicals, com religioses o sacerdotals provinents de fora. Totes elles són un bé i una gràcia de Déu per a l’Església catalana”.

Aquesta línia de pensament a favor de l’acollida als migrants ha estat una constant en l’homilia de Planellas, i fins i tot ha demanat als preveres i diaques que es preguntin si realment estan deixant actuar els nouvinguts a les nostres comunitats, ja que “poden actuar de missioners, i al mateix temps ens posen en camí vers un món sense fronteres”.

L’espiritualitat mariana en la vida d’un prevere

Després de l’eucaristia, que ha començat amb unes paraules de benvinguda per part de l’abat de Montserrat, el pare Manel Gasch, el clergat català s’ha quedat a la basílica per escoltar la conferència “Espiritualitat mariana en la vida d’un prevere”, impartida per l’arquebisbe Rino Fisichella, proprefecte en la secció de Nova Evangelització del Dicasteri per a l’Evangelització.

Abans de la conferència, però, els assistents han gaudit d’un videomapatge que ha omplert de llum i música la basílica. L’espectacle, que és el mateix que es va poder veure durant l’acte d’inauguració del Mil·lenari de Montserrat, el 7 de setembre, havia de servir per cloure la trobada, però per motius logístics s’ha projectat abans de la conferència.

El videomapatge ha donat pas a la ponència de Mons. Rino Fisichella, centrada en l’espiritualitat mariana i amb constants referències al Jubileu del 2025. Fisichella s’ha adreçat als preveres catalans per recordar la importància de recuperar la tríada formada per la fe, la caritat i l’esperança: “Els sacerdots parlem molt de la fe i de la caritat; lamentablement l’esperança és una estranya en les nostres prediccions i catequesis. Però el Jubileu és una molt bona oportunitat per recuperar l’esperança, que no defrauda, perquè està fundada en l’amor”.

Fisichella ha relacionat la importància de recuperar l’esperança al món on vivim amb la figura de la Mare de Déu, ja que com recorda el papa Francesc, “l’esperança es troba en la Mare de Déu, que en el turment del seu dolor, ofert amb amor, es convertia en la nostra mare de l’esperança”. En aquest sentit, ha manifestat la necessitat de l’Església de focalitzar la seva mirada en Maria, per tal de viure en la major eficàcia la seva obra d’evangelització” a la qual havia fet referència anteriorment l’arquebisbe Planellas. Seguint la línia de Planellas, Fisichella també ha comunicat als preveres que la primera tasca que correspon a la naturalesa de l’Església és l’evangelització: “La vida sacramental és essencial per a la nostra existència, però la naturalesa de l’Església és l’evangelització.”

Posteriorment, Fisichella ha fet un extensa i completa anàlisi de l’espiritualitat mariana, és a dir, de la fe de Maria, que com ha manifestat, té una gran importància en la vida dels capellans i en la realitat de l’Església: “Tota l’Església es pot veure reflectida en la vida de Maria.” A través d’aquesta comparació, el cardenal ha aprofitat per donar alguns consells pràctics als sacerdots, des dels més teològics fins als més simples: “Els preveres som tots germans, ens hem de saludar quan ens trobem, sigui on sigui. Encara m’entristeix veure dos sacerdots que es creuen pel carrer i no se saluden. Déu entra a la vida de Maria amb una salutació, i nosaltres, encara que estiguem en un altre país, també ens podem saludar.” I com no podia ser d’una altra manera, ha finalitzat amb un missatge d’esperança, recordant que si els cristians vivim en esperança, hi ha futur i, per tant, un llarg camí a recórrer.

La jornada, que tot i la pluja s’ha celebrat amb normalitat, ha finalitzat amb un dinar de germanor, el punt final a una trobada única que ha servit per crear més comunió entre les diòcesis catalanes.