“Quan ens pregunten si tancarem, la resposta és molt clara: tancarem quan no hi hagi ningú al carrer.” Així de contundent s’ha mostrat mossèn Peio Sánchez, responsable de l’Hospital de Campanya Santa Anna de Barcelona, davant d’un cert rum-rum de rebuig al projecte, tal com va anunciar ahir Catalunya Cristiana. “Creiem que hi ha un moviment polític coordinat en contra de serveis socials com el nostre, perquè ho estem veient a diferents llocs”, ha manifestat mossèn Peio.
Sonen tambors de rebuig, de racisme i d’aporofòbia, i per rebatre’ls una munió de persones s’han aplegat el vespre del 2 d’abril a Santa Anna per donar suport a una institució que d’ençà que va néixer, el gener del 2017, ha proporcionat recer i taula de fraternitat als més vulnerables. Representants d’entitats socials, voluntaris i amics de Santa Anna s’hi han fet presents, com també Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.
El títol de la taula rodona, Odiaràs el proïsme, parteix d’una reflexió que el cardenal Matteo Zuppi aborda en un llibre homònim, Odierai il prossimo tuo, sobre l’actual societat que més que unir, divideix, que més que estimar, odia, i que, a més, odia els més vulnerables.
En la taula rodona hi han participat experts en aquesta matèria, perquè en el dia a dia toquen la carn del sofrent: el padre Ángel, fundador de Mensajeros de la Paz; Beatriz Fernández, directora d’Arrels Fundació; sor Lucía Caram, fundadora del Convent de Santa Clara de Manresa, i Salvador Busquets, president de Càritas Catalunya.
Han estat moderats per mossèn Peio Sánchez, que com no podia ser de cap altra manera, ha fet avinent el record de la Viqui Molins. Ha estat en el moment en què ha lliurat al padre Ángel la bufanda vermella que portava la religiosa teresiana i que ha esdevingut emblema dels hospitals de campanya i d’aquesta Església a l’estil del papa Francesc.
Perquè l’Església a l’estil del papa Francesc i de l’Evangeli de Jesús és l’Església que no calla. “De vegades callem massa”, s’ha lamentat el padre Ángel, “i l’Església i els homes i dones de bona voluntat no podem callar davant de tanta injustícia, odi i desigualtat”. És l’Església en sortida que, com ha dit el responsable de Mensajeros por la Paz, “va al temple a pregar i donar gràcies a Déu però després surt al carrer, perquè no hi ha res més bonic que estar amb els més necessitats”.
PADRE ÁNGEL
“L’Església i els homes i dones de bona voluntat no podem callar davant de tanta injustícia, odi i desigualtat”
L’Església a l’estil del papa Francesc i de l’Evangeli de Jesús és la que proclama Joan 15,9-13: “Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.” Malauradament, com ha constatat sor Lucía Caram, “Odiaràs és el manament que s’està instaurant avui dia”, alhora que ha lamentat que “hi ha una profanació i instrumentalització del nom de Déu”. “El discurs de l’extrema dreta és la religió que domina el pensament a nivell mundial, i davant d’això no podem ser neutrals”, ha manifestat la religiosa dominica.
SOR LUCÍA CARAM
“El discurs de l’extrema dreta és la religió que domina el pensament a nivell mundial, i davant d’això no podem ser neutrals”
La contrarèplica al discurs d’odi és clara: acostar-nos més a Jesús, practicar la resistència evangèlica i conrear la humanització per la proximitat. “Quan sents un crit de patiment molt fort i t’hi gires d’esquena comença un procés cap a la deshumanització”, ha reconegut Salvador Busquets. “Crec molt en la solidaritat que neix de la proximitat. Hem de crear espais de trobada. Només des de la proximitat veus coses que et fan moure”.
SALVADOR BUSQUETS
“Quan sents un crit de patiment molt fort i t’hi gires d’esquena comença un procés cap a la deshumanització”
La intervenció de la responsable de la Fundació Arrels ha servit també per posar xifres a l’aporofòbia, aquest fenomen de menyspreu envers el pobre, pel fet de ser pobre. “Un 87% de les persones que atenem afirmen que han patit algun episodi de violència i discriminació pel fet de ser al carrer”, ha exposat Beatriz Fernández, “però segons dades del Ministeri de l’Interior només se’n van denunciar 18 casos a tot Espanya l’any passat”. Conclusió: “Les persones no ho denuncien perquè han normalitzat la seva situació”. “Hem posat nom al fenomen, però ara cal que les persones en siguin conscients i denunciïn”, ha afegit la responsable d’Arrels.
La taula rodona s’ha obert al conjunt de les entitats aplegades a Santa Anna, que han pogut explicar la seva experiència. Així, l’Àngels Fàbregues, voluntària del menjador social Caliu, a la parròquia de Sant Joan d’Horta, ha explicat que les queixes dels veïns ha comportat que s’hagi hagut d’endarrerir l’inici de l’esmorzar, un servei que a banda d’oferir menjar i beguda calenta, també ofereix un altre tipus d’escalf: acollida i escolta. El servei atén unes 200 persones cada dia, tots els dies de l’any. “Abans començàvem entre setmana a les vuit, i ara ho hem de fer a les nou, i a les deu els caps de setmana”.
I Pere Agustí, del Projecte Sostre Barceloneta, ha posat un exemple d’humanització per la proximitat: “En un institut del barri vam detectar entre els alumnes d’ESO discursos d’aporofòbia. Per això, a la parròquia de Sant Miquel del Port, vam organitzar una trobada entre alumnes i residents del projecte, que van explicar la seva vida. Els alumnes els van escoltar i els van fer preguntes i, després, es van aixecar i abraçar cadascun dels residents.”
