L’evangeli ens situa davant d’una de les opcions més difícils per a un cristià. Jesús ha alertat sobre la hipocresia de voler servir dos amos al mateix temps: Déu i els diners, tot mirant d’harmonitzar la vivència religiosa amb la cobdícia sense límits. Som massa fràgils per no deixar-nos arrossegar per la temptació de donar als béns i a la riquesa el màxim valor en la vida. Amb tot, el nostre cor sap on es troba el seu tresor i aquesta tendència condiciona totalment la nostra vida i l’orienta cap a Déu o la manté allunyada d’Ell i aferrada als béns materials.

Cada dia es posa en evidència el testimoni de moltes persones. Anant a visitar els malalts i la gent gran a casa seva o a residències, m’he adonat on aquestes persones tenen posat el seu cor, ja que reps una lliçó d’humanitat rere l’altra i de relativització de tot allò que és material. Una dona que havia rebut la Unció dels Malalts em feia una valoració entusiasta del sagrament i com li havia aportat una gran força interior, tota una manifestació de salut espiritual que influïa en el seu estat d’ànim. Junts en donàvem gràcies a Déu.

Tot això significa el valor de fer-se ric als ulls de Déu i la relativització dels béns materials. L’autèntic creient es fixa més aviat en la confiança, en la netedat del cor, en la misericòrdia, en fer que la vida sigui alegria per la prosperitat que el Senyor concedeix. Crist Ressuscitat és el referent que ens explica tot això i ens ho fa entendre. L’encontre amb Crist, la nostra identificació amb Ell, ens condueix a una nova forma de comportar-nos en relació a tota mena d’aspiracions humanes, de visió econòmica i de solidaritat efectiva.