“El cristianisme és una veu d’esperança, de treball i de no defallir”

La Fundació Joan Maragall ha iniciat aquest dilluns un nou curs marcat per la pandèmia Foto: Fundació Joan Maragall

20 d'octubre 2020 0

@rafasanahuja / @IgnasiMiranda

La Fundació Joan Maragall va inaugurar aquest dilluns oficialment el curs 2020-2021. Va ser amb un acte al Seminari Conciliar de Barcelona, malgrat la restricció pel que fa a la presència física però amb màxima obertura a distància, per internet. La lliçó inaugural, amb el títol Llegint els signes dels temps, va anar a càrrec del teòleg txec Tomas Halik, capellà catòlic, sociòleg de la religió i activista polític. Halik és un dels teòlegs i intel·lectuals actuals internacionalment més reconeguts d’Europa. Per les seves contribucions al diàleg interreligiós i amb els allunyats de qualsevol religió, i per la defensa dels drets humans i de la llibertat religiosa, ha rebut un nombre considerable de premis i reconeixements.

Durant l’acte, presidit pel bisbe auxiliar de Barcelona Sergi Gordo, el president de la Fundació, David Jou, va presentar el programa del curs, amb activitats a l’entorn del que s’anomena Tríptic de la pandèmia: la mort en solitud, el temple buit i la natura desbordada, tot amb la idea de “reflexionar, des de l’humanisme cristià, amb les vicissituds, problemes i esperances del món contemporani, sobre el que ens està passant”. En unes paraules finals, el bisbe Sergi Gordo va fer seva la reflexió de Tomas Halik, entre la crisi i l’esperança per a un cristianisme marcat ara pel cansament. En aquesta línia, va demanar a la Fundació Joan Maragall que “indiqui què cal fer per donar una nova oportunitat al cristianisme perquè pugui incidir en la cultura o en les cultures del nostre temps”. David Jou, físic, poeta i president de la Fundació Joan Maragall, ha comentat algunes de les claus del moment actual aquest dimarts en el programa El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel.

Què destacaria, com a breu síntesi, de l’acte inaugural del curs que es va fer aquest dilluns, amb la lliçó inaugural del teòleg txec Tomas Halik?

Destacaria tres idees. En primer lloc, va transmetre l’expressió de cansament i de por que tenim actualment, que té el cristianisme en concret. Però la crisi obliga a fer-se preguntes. El cristianisme és una veu d’esperança, de treballar i de no defallir. També va dir que aquesta situació la situava simbòlicament a primera hora de la tarda, un moment perillós, per l’ensopiment, que és el que podria passar en el cristianisme. Però també és un moment en què es pot reflexionar sobre la maduresa de la vida. A més, destacaria una proposta modesta però alhora ambiciosa. Deia que hi ha una necessitat urgent que les comunitats cristianes es converteixin en comunitats d’ensenyament i de vida; que la teologia faci conviure l’estudi, l’atenció als temps actuals i la barreja entre la vida interior i l’exterior.

Tenint en compte la gran experiència de Tomas Halik en el diàleg interreligiós, podem dir que els ponts del cristianisme amb la cultura tenen un repte nou i enriquidor en aquesta convivència amb altres creences?

Totalment. Nosaltres, tot just abans de la pandèmia, teníem previst un acte que es deia “Tres pregàries” i que consistia a presentar el Parenostre, la pregaria de les 18 benediccions jueva i els primers versos de l’Al-Corà, però presentar-ho tot plegat, no tant des del punt de vista confessional sinó també cultural. Es tractava de conèixer què resa l’altre. Ho volem fer quan sigui possible. Són coses curioses, i aquestes pregaries concretament han influït. Volem dialogar sobre la fe i la cultura, passar del diàleg interreligiós al social, intergeneracional i interdisciplinar. Aquests són aspectes que trobem a faltar, també per la manca de diàleg polític.

Com enfoca la Fundació Joan Maragall aquest curs i la línia de les seves activitats?

Volem centrar el curs en el que anomenem el tríptic de la pandèmia. Aquí volíem aprofundir sobre qüestions com la mort en solitud, el temple buit i la natura desbordada. Volem reflexionar sobre què som des d’un punt de vista antropològic i religiós. La mort ens fa pensar en tota la vida. També ens preguntarem on voldríem anar socialment i quin paper hi juguen les religions. A més, desenvoluparem la temàtica èticament i des de l’ecologia, la tecnologia i la intel·ligència artificial. Dialogarem sobre el paper que han de jugar totes aquestes dimensions de la societat.

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l’actualitat d’aquest dimarts 20 d’octubre.