Amb motiu del dia que l’Església dedica a Hispanoamèrica, el 5 de març, hem volgut fixar-nos en Colòmbia. De la mà de Jaime Absalón León, director i fundador de la Corporació Claretiana Norman Pérez Bello, ens atansem a la tasca de l’Església i a la realitat d’un país que vol deixar enrere dècades de violència. Jaime és un dels testimonis convidats per Mans Unides per a la campanya d’enguany: «El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa.»
Han passat cinc mesos del plebiscit per la pau a Colòmbia, «que va mostrar un país dividit entre els que volien la pau i els que la volien però no sabien com», ens explica aquest activista colombià. Què ha canviat, des d’aleshores? Jaime ens respon: «Ha canviat que els qui volen la pau van sortir al carrer per exigir al govern que mantingués els processos de pau i als que van votar pel “no” se’ls va convidar que fessin les seves aportacions, amb llibertat i amb justícia, i no amb la campanya de difamació que van dur a terme. El plebiscit va servir perquè la gent es comprometés més amb la pau. Això va permetre que el procés es mantingués, que durant setmanes hi hagués mobilitzacions multitudinàries per la pau com no s’havien vist mai abans.»
La Corporació Claretiana Norman Pérez Bello treballa colze a colze amb l’Església local: «Som una organització de laics i de religiosos, i també d’altres Esglésies compromeses amb la pau», comenta el seu responsable. Un dels projectes de l’entitat se centra en el suport a la població indígena, i per això compta amb la col·laboració de Mans Unides. «Tenim un projecte a l’Orinoquía per ajudar els indígenes perquè aprenguin a conrear i, sobretot, a exigir els seus drets de manera pacífica, que facin servir la paraula invocant el dret internacional, el dret constitucional», apunta Jaime.
Un dels grans problemes a Colòmbia és la quantitat ingent de desplaçats a causa de la violència. Jaime Absalón xifra en 8 milions els desplaçats, «és com si haguéssim mogut Madrid i Barcelona juntes i una mica més… Això és molt de patiment. Fa por tornar a l’indret on van tenir lloc els fets. El govern ha d’invertir en els pagesos perquè puguin tornar al camp. Com poden tornar a la seva terra si no tenen casa, bestiar, recursos per invertir… per això el govern s’ha de comprometre a facilitar subsidis als pagesos. Fan falta vies de comunicació perquè treguin els seus productes i capacitar-los perquè puguin tecnificar la seva agricultura».
Líders assassinats
La pau exigeix sacrificis, alguns de molt extrems. «Els pacifistes i els líders de moviments socials per la pau són assassinats per grups paramilitars, principalment», relata Jaime Absalón. El 2016 es van superar els 100 assassinats: líders socials, ambientalistes, indígenes, estudiants, membres d’organitzacions de dones, persones properes a l’Església… homes i dones compromesos amb la pau. «Aquest és el sacrifici més gran que implica sostenir els acords de pau. Per això s’ha d’exigir a l’Estat i al president que compleixi els acords de pau, perquè si no, serà una metxa per tornar a encendre la guerra», sosté l’activista. En aquest sentit la comunitat internacional, l’Església, «ha d’exigir al govern que protegeixi la vida dels ciutadans que treballem per la pau».
I Jaime Absalón sap de què parla: «Ser activista pels drets humans és la professió més perillosa a Colòmbia.» De fet, la Corporació Claretiana té un programa de protecció de líders socials. L’any passat van tenir acollides en aquest programa trenta persones, «cosa que indica que la persecució és fortíssima. Amb els assassinats es vol infondre mort i terror. Les pressions de grups d’extrema dreta són molt fortes arreu del país. Són grups que no volen la pau, que han creat grups paramilitars responsables de genocidis, de desaparicions forçades, tenen control polític i econòmic. Fan que la gent agafi por i no parli de pau».
Superant entrebancs
El director de la Corporació Claretiana Norman Pérez Bello és conscient que el treball per la pau implica «molts entrebancs, campanyes en contra, moltes víctimes dels qui estem amb la pau… però tenim la convicció que hem de continuar perquè els nostres fills i els nostres nets la visquin».
Posats a demanar, Jaime Absalón vol «un país on l’educació sigui de franc, on la salut també o sigui, on la corrupció desaparegui, que és el pitjor dels mals de Colòmbia». Això demana dedicar molts esforços perquè tothom tingui les mateixes oportunitats. Així, aprofita aquest reportatge per agrair el suport de Mans Unides: «Gràcies a aquesta ONG ensenyem a conrear, però també que la gent exigeixi els seus drets capacitant-los en drets humans, en drets ambientals, en drets dels pobles… aquest és el camí de la pau, un camí que exigeix eliminar la violència.»
