El papa Francesc a la Joia de l’Evangeli recorda que l’educació integral dels fills és una «obligació gravíssima»; amb aquesta expressió es fa ressò de la declaració de sant Pau VI gravissimum educationis en llatí, «extrema importància de l’educació» (28/10/1965). Podria semblar una expressió exagerada, però a la vista del creixent analfabetisme religiós i de la incomprensió, el menyspreu o la indiferència que desde fa anys està patint la classe de religió, ens adonem que és la més exacta.

Francesc explica que l’ensenyament de la religió no és solament una càrrega o un pes sinó també un dret essencial i instituible que (els pares) estan cridats a defensar i que ningú no hauria de pretendre prendre’ls (n.84). I aquí arribem al nucli de la qüestió: estem parlant d’un dret de la persona que està per sobre de la laïcitat, que és un principi d’ordenament constitucional. D’altra banda, tot dret es correspon a un deure: els pares tenen dret a demanar la classe de religió pels seus fills, perquè tenen el deure de fer-ho. Una metgessa cristiana declarava recentment que fins als quinze anys a casa seva li van escamotejar l’evangeli: «Em vaig sentir estafada.»

Francesc recorda també que l’Estat ofereix un servei educatiu subsidiari, tot acompanyant la funció indelegable dels pares que tenen el dret/deure de poder escollir amb llibertat el tipus d’educació —accessible i de qualitat— que vulguin per als seus fills segons les seves conviccions.

El cardenal Joan Josep Omella, en unes declaracions recents davant de les càmeres, va demanar respectar les conviccions religioses dels pares i deixar-los triar, sense fer una guerra per la classe de religió.

Com subratlla al Primer Pla d’aquest número Pere Micaló, coordinador del Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió (SIERC), «l’analfabetisme religiós no és un problema de l’Església, sinó un problema d’identitat de país. Un país que no té en compte les seves arrels, tampoc no pot tenir clara la identitat de present i de futur. I això farien bé de tenir-ho en compte tant l’Església com el Departament d’Educació».

Des de Catalunya Cristiana expressem el nostre suport envers tants docents de religió que, enmig de dificultats de tota mena, porten anys impartint i defensant amb competència la classe de religió.