El tema de les cures pal·liatives al qual dediquem el Primer Pla d’aquest número de Catalunya Cristiana, ens troba en uns moments especialment sensibles a la sofrença dels altres i pròpia i ens planteja el tema que subjau en el rerefons: el dolor i les seves respostes. Hi ha diverses modalitats de dolor: el dolor físic, el patiment moral i el sofriment absurd o innecessari (la por entraria en aquesta categoria). Parlant del primer, el doctor Jordi Gol, metge i humanista cristià, deia que el dolor físic és un despertador per avisar-nos que hi ha alguna cosa que no funciona bé en el nostre organisme i que hem de cercar el diagnòstic i la teràpia apropiada.

Ara cal evitar dos extrems: viure en una societat anestesiada que vol fer desaparèixer el dolor a qualsevol preu i no evitar sofrir absurdament, en nom de conviccions pseudomístiques. En aquest sentit, és admirable constatar com, en els darrers anys, han avançat les cures pal·liatives amb professionals i voluntaris que han acompanyat i acompanyen amb gran qualitat els malalts terminals en el darrer tram de llurs vides.

En el darrer Congrés de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives, (Barcelona, 14 i 15 de febrer) el filòsof Joan Carles Mèlich va fer notar com el quadre Goya atès pel doctor Arrieta, de Francisco de Goya, reflecteix la unió entre ciència (mà dreta) i l’art d’acompanyar (mà esquerra).

En la mateixa línia, podríem situar l’obra Ciència i Caritat de Pablo Picasso (1897. Barcelona, Museu Picasso) en el qual es complementa la racionalitat del metge que pren el pols a la malalta (el model fou el pare del pintor), i la tendra sol·licitud de la Filla de Sant Vicenç de Paül que li atansa una tassa, mentre té cura del fill de la dona prostrada al llit (de fet, els models foren una mare i un fill en risc d’exclusió de la perifèria barcelonina).