És cert que contínuament es produeixen notícies, documents i reflexions sobre la sinodalitat. Potser, per aquest fluir continu, ens poden passar per alt algunes aportacions ben significatives i inspiradores. Darrerament, a la web de la Secretaria General del Sínode podem trobar-hi un treball summament interessant que porta per títol Vers una espiritualitat per a la sinodalitat, que ofereix una visió selectiva dels principals aspectes i recursos útils per desenvolupar una espiritualitat de la sinodalitat i del procés sinodal. Aquesta espiritualitat ens recorda que, amb el baptisme, hem rebut un “dot” sorprenent que ens fa descobrir energies ocultes de l’amor, del compromís, de la generositat i del compartir que rauen en cadascun de nosaltres.

L’escolta ens porta al discerniment, a actuar de manera responsable i corresponsable, i a descobrir la música de la Creu i dels pobres. L’Església sinodal ha de tenir els ulls de Crist per veure aquells que, amb la seva presència silenciosa, omplen els espais marginals on la fe no es veu i es dona per descomptada.

“Maria ens adreça la mirada cap al seu Fill”

FERNANDO CORDERO MORALES (membre de la Comissió de Comunicació del Sínode a Roma)

En aquesta mirada se situa l’exemple de Maria, model pràctic de sinodalitat. Maria, sense gairebé ni parlar, ens adreça la mirada cap al seu Fill. Ella és experta a acollir la Paraula enmig de la rutina quotidiana que és la que més ens aclapara i implica. Maria i Elisabet són dones que caminen cap al futur amb un cant nou. Al peu de la creu trobem Maria, amb altres dones, mostrant que l’amor és més fort que la mort.

Amb Maria caminem com a Església sinodal, una Església que coneix Crist a través de les giragonses i intuïcions del cor, sensus fidelium, “olfacte” de la bona olor que desprenen els que no es cansen de descobrir en el temps present el qui és Camí. Ho fem com a refugiats que cerquen la seva pàtria definitiva, enmig d’una comunitat que és llar per a la nostra missió.