El drama de no trobar habitatge és greu avui entre nosaltres. El pateixen sobretot els qui no compten amb prou recursos per aconseguir una hipoteca o un lloguer mínimament decent. Això fa que molts immigrants i refugiats no puguin suportar el pes d’una societat que acaba enviant-los a l’exclusió perquè no tenen solvència econòmica i els preus s’han disparat. També Maria i Josep cercaven habitatge, no en trobaven i se’ls tancaven totes les portes. El llitet per l’infant que esperaven va ser la menjadora d’un estable, allà on s’hi refugien els animals. Avui tenim el repte urgent del treball decent i el d’un habitatge digne per a tothom.

Meditant aquest misteri, podem intuir —malgrat tot— que Déu se’ns apropa, que la iniciativa del seu encontre amb cadascun de nosaltres i com a comunitat orant pren cos en Jesús, a qui també volem apropar-nos-hi per “estar amb Ell”, com ho feien es seus deixebles. La seva arribada accelera i actualitza aquest encontre privilegiat, que fa que esdevingui un fet allò del “Déu-amb-nosaltres” i la seva realització en Jesús, el qui salva i obre per a tothom camins d’esperança.

Som a les portes de Nadal. Déu ha comptat amb allò tan humà com és una família, la família de Maria i Josep. Ha cercat un home i una dona que s’estimen i creuen profundament en Déu. L’actitud de Maria és genial i única, pròpia d’una jove creient oberta a Déu i disposada a fer el que Déu li demani. L’actitud de Josep, també única si s’entén des de la fe humil, des de la seva actitud orant, l’única perquè s’implica en els plans imprevistos de Déu. La resposta que donem ha de mostrar la qualitat de la nostra esperança, animada per la confiança i l’amor.