“Si el gra de blat mor, dona molt de fruit”, llegim a l’evangeli de Joan 12,24, i en el cas de la religiosa Viqui Molins, filla espiritual de santa Teresa de Jesús i de sant Enric d’Ossó, aquesta màxima es compleix amb escreix. El llegat que ha deixat en morir-se —la nit del 19 de febrer als 88 anys— sens dubte que continuarà donant fruit. De fet, va poder assistir en vida a la creació de la fundació que porta el seu nom i que precisament ha de continuar la seva obra a favor dels més necessitats.

Sempre deia que sor Genoveva Masip havia estat la seva mestra de tendresa. Ella, que com la Filla de la Caritat va ser mare de molts, també ha mostrat de forma pedagògica l’Evangeli fet carn. A través dels llibres i dels articles que va escriure, de la seva participació als mitjans de comunicació, era una persona coneguda i reconeguda socialment. Els grans mitjans no sempre presenten una imatge positiva de l’Església, però el seu testimoni servia per trencar amb alguns tòpics malaurats.

A Catalunya Cristiana va començar a escriure setmanalment el 23 de març del 2006. Prenia el relleu d’un altre mestre de tendresa com va ser Adrià Trescents, germà de La Salle. A partir d’aleshores, la seva Finestra a la vida s’obria de bat a bat a un món, el de la marginació, que tot sovint ens queda lluny del nostre dia a dia. En tots els articles, des del primer a l’últim, que publiquem aquesta setmana, testimoniava l’Església a l’estil de Jesús; una Església cent per cent evangèlica.

La Viqui ens ha deixat quan celebrem el Jubileu 2025 i mentre tota l’Església prega pel papa Francesc. Una coincidència providencial per recordar-nos que hi ha vides que sembren esperança de present i recullen fruits de futur.