Amb només 14 anys va peregrinar per primera vegada a Lourdes amb la seva àvia, que és metgessa col·laboradora de L’Hospitalitat. Es va iniciar aleshores una història d’amor que, més de 20 anys després, encara perdura. Aleix Canalís i Alsina (Castellar del Vallès, 1977) porta l’espiritualitat de Lourdes en el seu ADN. Fins i tot va conèixer la seva dona en aquest emblemàtic santuari marià. Des del desembre del 2012 presideix l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa. Les inscripcions per al pròxim pelegrinatge ja estan obertes. Tindrà lloc del 25 al 29 de setembre. Més informació: tel. 934 874 009 – info@hospitalitat.org.
Peregrines a Lourdes des dels 14 anys. Què hi has trobat?
Anar a Lourdes amb l’Hospitalitat és una experiència que no et deixa indiferent. I més encara quan tens 14 anys! A mi em va marcar moltíssim. Em va permetre conèixer unes altres realitats i m’hi vaig enganxar. L’Hospitalitat és com una gran família i malgrat que hi ha gent amb la qual només et veus un cop l’any hi ha alguna cosa especial que fa que t’hi sentis profundament unit.
Amb més de 100 anys d’història, quina és l’essència de Lourdes?
Tot i que el món ha canviat molt en aquest temps, l’essència de l’Hospitalitat és sempre la mateixa. La nostra raó de ser és aconseguir que els malalts que peregrinen a Lourdes se sentin estimats. Creiem que la principal malaltia avui de la nostra societat és la solitud. L’Hospitalitat se sent cridada a donar caliu i suport espiritual a moltes persones que en el seu entorn diari se senten soles.
El teu nomenament com a president de l’Hospitalitat, vol ser un signe de la voluntat de rejovenir l’entitat?
Sí, entenc que aquest és un dels motius. El repte avui és adaptar-nos a la nova realitat de la societat i arribar a nous sectors de població sense perdre la nostra identitat i les nostres arrels. Volem que la gent jove conegui què és Lourdes i què significa L’Hospitalitat. No és una cosa anacrònica i folklòrica, sinó que és una experiència realment enriquidora per a molta gent. Més enllà dels miracles que hi ha hagut, i que són els que són, el gran miracle de Lourdes és l’esperança. Molta gent que està perduda i desencisada troba a Lourdes pau i esperança. I això passa no només entre els malalts, sinó també entre els hospitalaris.
Quina valoració fas d’aquests dos anys al capdavant de l’entitat?
D’una banda hi ha l’àmbit més administratiu i econòmic, potser el més feixuc, però que s’ha de fer. Aquí hem hagut de fer uns quants canvis perquè no hi arribàvem. Per poder ajudar persones a anar a Lourdes calen diners i recursos. Per això hem intentat augmentar els nostres recursos i al mateix temps limitar despeses. En aquests moments l’existència de l’Hospitalitat no perilla.
D’altra banda, l’altre gran repte de l’entitat era fer créixer la base de l’Hospitalitat, tant pel que fa a hospitalaris, com a pelegrins i persones malaltes. Si creixem garantirem el futur. Per això és important que hi hagi una bona implantació en el territori a través de delegacions en els municipis.
