Amb motiu del 15è aniversari de la mort del bisbe Joan, al Memorial Bisbe Joan Carrera ens vam plantejar l’opció de fer un llibre amb què se’l pogués homenatjar. Així va néixer aquest llibre, de la voluntat de mantenir viu el record i el pensament del bisbe Joan Carrera i Planas, bisbe auxiliar de la diòcesi de Barcelona. I posant atenció especial en aquelles vivències personals viscudes per les persones que el van conèixer i van col·laborar amb ell al llarg de la seva vida.

La presentació del llibre Mireu els lliris del camp. Bisbe Joan Carrera, un testimoniatge de fe tindrà lloc el dijous 11 d’abril, a les 18.30, a Sant Pau del Camp.

Eren moltes les persones que ens anaven explicant detalls de moments viscuts al costat del bisbe Joan. Molts començaven amb el “recordes quan…” , “aquell dia….”, “i quan va pujar en aquella llarga escala a rentar-li la cara al sant!”… i tants i tants records.

I així ens vam anar posant en contacte amb persones que hi van tenir tracte i que en moltes ocasions vam tenir ocasió de parlar amb ells i elles sobre la personalitat del bisbe Joan. El resultat s’ha reunit en una garba de textos escrits per persones que hem conegut el bisbe Joan en diversos moments de la seva vida i que no només l’hem conegut, sinó que hi vam col·laborar en tasques pastorals, litúrgiques, culturals, socials… Hi vam parlar durant llargues i profitoses estones, amb fructíferes converses. Ens vam deixar aconsellar per les seves paraules, sempre encertades. Ens va ensenyar a estimar i a servir l’Església tal com ell ho feia cada dia.

Amb qui, estant al seu costat, hem après a conèixer millor Jesús, a entendre millor l’Evangeli. Amb qui vam aprendre a acollir amb el cor obert l’immigrant. Amb qui vam aprendre a ajudar activament el necessitat. Amb qui vam riure en escoltar aquella anècdota viscuda o acudit que explicava amb aquell humor fi, intel·ligent, i ho feia amb aquella mirada de murri. Amb qui ens va mostrar com estimar Catalunya i defensar-la davant de les injustícies.

Per a moltes de les persones entrevistades, el seus records del bisbe Joan són un preuat tresor

En aquest llibre trobareu, doncs, les vivències d’un grup de persones de diferents edats, de diferents llocs, que tenen en la seva memòria records ben vius de moments significatius viscuts amb el bisbe Joan. I que ha conservat en la seva memòria com aquell qui guarda un preuat tresor.

Per a alguns era el senyor bisbe; per a altres, el bisbe Joan o el pare Joan, i per a alguns era, simplement, mossèn Joan. Podríem anomenar-lo de moltes maneres, però per a tots era una bona persona, un home bo, senzill, de tracte afable, proper, planer, prudent, humil, savi, generós, valent, pedagog i un gran mestre.

Un pastor que sempre tingué l’exemple de Jesucrist i les paraules de l’Evangeli, la Bona Nova, com a llum de la seva vida i de servei a l’Església i la seva estima a Catalunya. El llegat literari del bisbe Joan és enorme. Ha estat un autor molt prolífic en el camp literari i ens ha demostrat un gran interès per escriure i “per fer-nos escriure”, de la qual cosa dono fe.

El llibre s’estructura al voltant de la persona del bisbe Joan, ressaltant que cada capítol s’introdueix amb un text del mateix bisbe Joan. S’inicia amb un breu perfil biogràfic i els següents apartats:

—Joan Carrera familiar, amic i seminarista.

S’introdueix el capítol amb el text del bisbe Joan de l’homilia en record del seu 50è aniversari d’ordenació sacerdotal. Amb escrits de Glòria Planas (cosina), Joan Torres Viver, P. Josep M. Canals, P. Francesc Casanova, Mn. Jaume Aymar, Mn. Ramon Corts i P. Bernabé Dalmau i un resum d’una conversa mantinguda amb diversos sacerdots amics d’ell. Es completa aquest apartat un record molt entranyable a la seva mare i a la seva secretària, Mercè Palomares.

—Mossèn Joan Carrera, rector al servei de la parròquia.

El triat text del bisbe és Feu això amb memòria meva, del seu llibre El gust per la fe. En aquest apartat hi ha col·laborat: Jordi Garcia i Jesús Gandul (membres del Memorial Bisbe Joan Carrera), Mn. Francec Prieto. I amics de Badalona com Montserrat Illa, Teresa Biayna i Francesc Serra (també membres del Memorial) i Joan de Déu Soler. Sobre les seves vivències a la parròquia de Sant Isidre Llaurador de l’Hospitalet de Llobregat, ens han escrit Josefina Gil i el matrimoni Jua Osés i Candelas Antón, juntament amb la seva filla Mapi Osés. Per acabar el capítol, tenim els textos d’Ignasi García Clavel i Mn. Ricard Hernández.

—Monsenyor Joan Carrera, bisbe al servei de la diòcesi.

Obre el capítol el text que va llegir el bisbe Joan el dia de la seva ordenació episcopal, juntament amb Mons. Carles Soler. Aquí trobarem els textos del cardenal Lluís Martínez Sistach, Mn. Salvador Bacardit, Mn. Àngel Jesús Navarro, Carmen Freire i M. Clara Pujadas (verges consagrades), Mn. Antoni Matabosch, Mn. Josep M. Domingo, Mn. Juan Muñoz i Marcel·lí Joan.

I dos interessos específics i primordials de la seva vida:

—Els mitjans de comunicació.

En aquest apartat el text triat del bisbe Joan és el text de la seva conferència Comunicació al servei de l’home, pronunciada amb motiu de la XXX Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, el dilluns 22 d’abril del 1996. Han col·laborat en aquest apartat: Jaume Vinyals, Mn. Manuel Valls, Francesc Rosaura, Ignasi Miranda, Mn. Francesc Romeu, Antoni Bassas i Emili Pacheco.

—País, societat i cultura.

En primer lloc trobem uns fragments de l’homilia que va pronunciar a Santa Maria del Mar, l’11 de setembre del 1999 amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Aquí trobem escrits del president Jordi Pujol, el president Artur Mas, Eduard Fornés, Pere Fàbregues i Josep M. Esquirol. També hi ha un gran nombre d’imatges que il·lustren els diferents articles. Fotografies d’Agustí Codinach, Antoni Panyella, Teresa Biayna i del fons de l’arxiu del Memorial Bisbe Joan Carrera.

El llibre es tanca amb una picada d’ullet a les noves tecnologies, amb l’enllaç a través de codis QR a uns documentals per veure el bisbe Joan.

I el nom del llibre? “Mireu els lliris del camp com creixen” (Mt 6,28) és el lema episcopal del bisbe Joan. Ell va explicar que va triar aquestes paraules de l’Evangeli, senzilles però fonamentals per a tot creient, perquè posen l’accent en la confiança que Déu fa créixer la vida.

Tot citant les seves paraules, “quan vaig haver d’escollir el lema episcopal, vaig escollir un text molt simple que, per a mi, és fonamental, quan el Senyor diu: ‘Mireu els lliris del camp com creixen’ en el context de fiar-se de Déu de creure que hi ha l’acció de Déu que fa créixer la vida i donar prioritat a la seva acció per damunt de la meva”.