La salut mental d’adolescents i joves s’ha convertit en una preocupació creixent en els darrers anys. En aquest context, la participació en activitats de lleure, com els casals, les colònies, les extraescolars o els centres d’esplai, pot ser una eina clau per prevenir els trastorns mentals en infants i joves. Així ho han assegurat diversos experts en salut mental en el marc d’una jornada a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés–Universitat Ramon Llull (URL).
La sessió, amb el títol “Beneficis del lleure educatiu i l’acció sociocultural per al benestar emocional i la salut mental d’adolescents i joves”, ha estat seguida per unes 150 persones vinculades als estudis de professions socioeducatives (educació social i treball social) i a la psicologia.
Dades recents posen de manifest que una de cada quatre persones patirà un trastorn de salut mental al llarg de la seva vida. Amb la mirada posada en la infància i l’adolescència, el 70% dels problemes de salut mental comencen abans dels 18 anys, i gairebé el 16% dels joves declaren haver patit problemes de salut mental. Des del 2012, s’ha produït un increment de trastorns mentals de més del 29%.
La cap del Servei de Salut Mental Infantil i Juvenil de l’Hospital de Sant Joan de Déu, Montserrat Dolz, ha volgut posar una nota positiva i ha desvetllat que avui dia es detecten abans els problemes de salut mental “gràcies als programes de detecció precoç”. Davant d’aquest escenari, Dolz ha afegit que el lleure educatiu és facilitador de contextos que ajuden a millorar la salut mental dels joves.
Les activitats de lleure educatiu poden ajudar a construir societats resilients
Els trastorns de salut mental que s’han incrementat més darrerament són els que depenen de factors ambientals, els quals són modificables. I és aquí on la participació en activitats de lleure educatiu i d’acció sociocultural pot ajudar a construir societats resilients (és a dir, amb capacitat per fer front a les dificultats sobrevingudes) i pot ser una eina potent que contribueixi a la disminució i tractament de trastorns mentals.
Els trastorns de conducta alimentària (TCA) i els trastorns adaptatius són les problemàtiques que més han augmentat, així com l’increment de consultes a urgències, que són casos evidents vinculats a la psiquiatria: voluntats de suïcidis no consumats i atacs d’ansietat. “Cal posar en el centre de la nostra tasca l’aprenentatge socioemocional, perquè és clau per a la salut mental d’infants, adolescents i joves”, ha assegurat la psiquiatra, qui veu en l’educació en el lleure “una oportunitat per construir personalitats, aturar-nos i reflexionar, i proporcionar estratègies d’afrontament pròpies”: és a dir, per permetre que cada infant, adolescent i jove sigui capaç de fer front a les situacions dificultoses del seu camí vital.
Els professionals de la salut mental també veuen en el lleure educatiu “una activitat on els joves es posen a prova, construeixen relacions i exploren interessos de forma sana, circumstàncies que estimulen el seu desenvolupament”, segons el psicòleg clínic i psicoanalista Jorge Tió. El referent de l’Àrea d’Adolescència i psicoterapeuta de l’Equip d’Atenció al Menor de Pere Claver Grup considera que l’educació, més enllà de l’entorn estrictament acadèmic, “és una resposta al trastorn que té capacitat d’incidència”, com ho pot ser la psiquiatria i, en tot cas, són complementàries. “L’educació en el lleure permet que generacions d’edats diferents s’aproximin i s’apropin amb confiança”, ha valorat Tió.
Els diferents experts que han participat en la jornada han coincidit que el lleure educatiu i l’acció sociocultural “esdevenen contextos idonis per a la transformació social i per a la integració de persones amb problemes de salut mental”, ha compartit la coordinadora de l’Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona, Estrella Argüelles, qui ha fet una crida a “atacar els trastorns amb una mirada integral i integradora”.
Els ponents també han convingut en la necessitat d’un treball en xarxa entre educadors socials, treballadors socials, psicòlegs i psiquiatres: “Cadascuna d’aquestes disciplines pot aportar beneficis als destinataris de la nostra acció i són perspectives que de forma col·laborativa poden ajudar el qui té un trastorn”, ha compartit l’educadora social i responsable dels programes de promoció de la salut de la Fundació Marianao, Mercè Hernàndez. La psicòloga Isabel Torras, professora i investigadora de la Facultat Pere Tarrés, ha apuntat també cap a la transcendència que els adults que acompanyen els infants i joves “tinguin una actitud d’escolta” davant de les seves inquietuds.
Enfront de totes aquestes consideracions, el degà de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés–URL, Joan-Andreu Rocha, ha tancat la jornada apel·lant a la necessitat que l’anàlisi teòrica es complementi amb evidències, i que la pràctica professional treballi conjuntament amb els continguts de la investigació.
La jornada l’ha organitzada la Càtedra de Lleure Educatiu i Acció Sociocultural de la Facultat Pere Tarrés, que pretén reflexionar i generar coneixement sobre els beneficis socioemocionals i educatius que les activitats de lleure educatiu aporten als adolescents i joves.
