«Crec molt en la paraula.» Així defineix Carlos Fuentes la seva principal vocació en la vida. Es refereix, per descomptat, a la paraula en minúscules, a l’acte propi de la comunicació, que és el centre de la seva llarga trajectòria mediàtica, sobretot a la televisió. Però també apunta a una altra paraula que ve de més lluny, a la Paraula en majúscules, a Jesús de Natzaret, a qui ja fa molts anys va decidir lliurar tota la seva vida com a frare franciscà. En la conjunció d’aquestes dues coordenades prenen sentit el cúmul de projectes que Fuentes porta a terme des de fa molts anys amb l’objectiu d’estar al servei dels més necessitats. «Tots els meus projectes volen ser espais d’acollida i llibertat on les persones puguin descobrir la felicitat», afirma convençut. La seva és una missió a les perifèries, en la frontera de la fe, on potser avui més que mai calen signes d’esperança.

En aquesta mateixa línia s’emmarca la nova etapa que Carlos Fuentes va inaugurar el 4 de maig passat. Aquest dia va rebre a Sabadell, de mans del bisbe Josep Àngel Saiz, l’ordenació sacerdotal. Després de més de 25 anys com a diaca i un llarg període de discerniment, el franciscà més mediàtic d’Espanya ha decidit fer un pas més en el seu seguiment de Jesús. «En els darrers anys i de diferents maneres he sentit que el Senyor em demanava una mica més d’atenció cap a la gent més necessitada —confessa—. El presbiterat és una resposta a aquesta crida: un nou camí que s’obre al servei de les persones més humils.»

La cerimònia va tenir lloc a l’església de Sant Francesc d’Assís de Sabadell, a la qual aquest frare ha estat vinculat des de petit. Va ser una celebració senzilla, sense estridències, envoltat de la seva família i de la gent del barri. El mateix frare havia demanat als seus amics més famosos, Miguel Bosé i Alejandro Sanz, que no assistissin a l’ordenació per preservar la intimitat de l’acte. «Ho van entendre perfectament —explica—. A qui no vaig poder convèncer és a Lucía Bosé, així com als col·laboradors més assidus dels meus programes a Catalunya. No obstant això, volia que fos una cerimònia amb molt de silenci i de respecte i així va ser.»

Podeu llegir l’article descarregant-vos-el en PDF