Encara estem trasbalsats pel que va succeir fa unes setmanes al Llevant de Mallorca, sobretot el drama viscut pels qui han perdut els seus familiars, pels qui han vist perillar casa seva i perdre tot el que hi tenien, pels qui han quedat sense res més que el que portaven a sobre. Una desgràcia totalment inesperada per la seva magnitud —han estat tretze els qui han mort— ha fet plantejar moltes preguntes. Són preguntes que surten del cor i toquen el nucli de la mateixa existència. Un «per què?» que s’ha traduït en fets, en una acció immediata de treball i esforç solidari per part de tothom.

«L’amor ha actuat enmig de tanta desgràcia a través de moltes persones senzilles i anònimes, professionals i voluntaris.»

No estem acostumats a veure plorar tot un poble. Ho hem vist des del primer moment i també hem plorat. Se’ns ha contagiat el dolor d’unes famílies que ho han perdut tot, començant pels qui han perdut el pare, la mare, el marit, l’esposa, el fill, la filla, un veí, un company de feina, la casa, el mitjà de transport, el comerç i les eines per al treball, tot allò que constitueix el necessari per a la subsistència i el goig de viure. Compartim la vida senzilla d’uns pobles que han quedat desfets d’arrel i ens sentim compromesos amb la seva rehabilitació, començant per on hi ha més necessitat.

Tanmateix, el que ha succeït és el miracle de la solidaritat, l’ajuda incondicional, eloqüents i valents gestos que han significat la valuosa talla humana dels qui han quedat més afectats per ajudar a sortir d’aquesta lamentable situació. Gestos que són una expressió viva de la defensa de la vida, més encara, quan per alguns ha estat donar-la fins a exposar-ne la pròpia. S’ha comprovat allò de Jesús: «Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels qui més estima» (Jn 15,13). Hem contemplat amb emoció com una mare salvava la seva filla, mentre ella posava en perill la seva vida i era emportada amb el seu fill per la força imparable de la torrentada. Una mare que ha mort estimant i un fill que ha estat trobat mort després de vuit dies de cercar-lo.

Malgrat tot, l’amor ha actuat enmig de tanta desgràcia a través de moltes persones senzilles i anònimes, professionals i voluntaris. Ha fet rebrotar nous signes de vida, obrint camins de recuperació i esperança.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca