La Sala Daura del Museu de Montserrat presenta fins al 30 de juny la mostra Donacions 2012-2022, comissariada per Sílvia Muñoz d’Imbert i Santi Barjau, que conté un centenar d’obres provinents de col·leccionistes que n’han tingut cura durant anys i d’artistes contemporanis que han tingut relació o han exposat a les sales del museu i que han decidit que alguna peça seva quedés a Montserrat. També hi ha donacions d’obres d’altres cultures, de les orientals a l’africana, que projecten les col·leccions arreu del món.
Les obres de caràcter més històric, que van des de l’art gòtic fins a la pintura figurativa del segle XX, s’organitzen en tres àmbits temàtics que beuen d’un concepte ampli de gènere artístic: l’àmbit religiós, el centrat en la figura i el retrat, i el del paisatge. En tots ells, les peces vinculades a aquestes temàtiques dialoguen amb obres contemporànies que reforcen, il·luminen o es contraposen al seu missatge i la seva estètica, com notes soltes o contrapunts d’una partitura musical.
A partir d’aquestes línies, segons l’origen de les donacions i els tres àmbits temàtics, l’exposició es planteja com un esclat de peces, que surten a l’encontre del visitant, en què les obres dialoguen i interactuen, s’observen i contrasten i on la línia cronològica es difumina per crear un temps que ho abraça tot.
Destaquen les peces cronològicament més antigues de l’exposició, com són el retaule gòtic de Pere Vall o la Santa Anna barroca de Ramon Amadeu, amb les obres d’artistes tan vinculats a la història de Montserrat com Obiols i Pruna, acompanyats per Estrany o la figura atemporal de Marlet i la visió d’un art religiós modern de la segona meitat del segle XX de la mà de Rogent, Garcia Llort, Picas o Lleó. Les obres contemporànies de Guinovart, Puig, el tapís de Grau-Garriba, Juanpere o Ribas serveixen per evidenciar aquest diàleg, on el missatge predominant és la iconografia religiosa i com el llenguatge artístic pot vehicular la intuïció de transcendència.
Foto: Museu de Montserrat.
A l’àmbit de la figura humana, el retrat té un paper important: el rostre i el seu reflex, el cos humà i les seves formes. Des de les obres de Simó Gómez, contraposades al buit negre de Furriols, fins a les obres de Llimona, Elisa, Canals, Vila Arrufat, passant pel retrat de Mestres i el seu revers contemporani de la mà de Jiménez-Balaguer. Les donacions de l’obra de l’escultor Hugué, els dibuixos de Domingo i del gravador Pla, juntament amb una instal·lació de bustos escultòrics dels segles XIX i XX, conviuen amb els dibuixos de Beneyto i els gravats de Pérez, les fotografies dels Gasull o el muntatge inquietant de Ballen.
A l’àmbit de paisatge reuneix l’obra de paisatgistes històrics, des d’Urgell a Mir, passant per Cabanyes, Palau Oller, Amat o Mundó, entre d’altres, contraposant-los amb la representació d’espais creats per artistes contemporanis, com la composició dedicada a Montserrat de Chancho o la Hiroshima de Fulla, esquitxats pel blanc atmosfèric de Rocamora i Maczassek, i habitats per l’esfera roja planetària de Jana Sterbak, acompanyats pel regust de paisatge industrial de Gabarró, el cinetisme de Pericot i la selecció de fotografies d’Esteve.
Aquesta exposició visibilitza les nombrosíssimes donacions que ha anat rebent el Museu de Montserrat durant les darreres dècades —fa deu anys es va presentar la primera mostra retrospectiva de donacions amb les obres rebudes entre els anys 2000 i 2012— i, paral·lelament, agraeix la generositat de tots els qui hi han confiat els seus béns més preuats convençuts que els conservaran i els posaran al servei de la cultura, però també per homenatjar la valuosíssima tasca del P. Josep de C. Laplana, que ha estat al capdavant d’aquesta institució durant més de quaranta anys.
