Sense cap mena de dubte les paraules de Jesús “Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre”, havien de deixar els qui l’escoltaven força sorpresos, fins i tot astorats. Què volia dir Jesús dient que era pa i pa viu i pa viu baixat del cel? La menció del pa els recordava el pa que Israel va rebre durant la seva travessia pel desert. “Recorda’t—havia dit Moisès a Israel—del camí que el Senyor t’ha fet fer pel desert des de fa quaranta anys (…) T’afligí fent-te passar fam, però després t’alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu”(Dt 8,2-3). Aquest pa, el mannà, era el pa que caigut de dalt havia alimentat el poble de Déu durant el temps del seu èxode pel desert. Ara Jesús es presentava a si mateix com a pa, com a pa que no només treu la fam d’Israel sinó que dona vida al món. Com podia ser això?

Potser, si els qui escoltaven Jesús haguessin recordat per què Déu donà el mannà al seu poble, haurien entès una mica les paraules de Jesús: “T’alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, perquè aprenguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu” (Dt 8,3). El mannà serví a Israel per aprendre que la veritable vida no ve només del pa que mengem sinó de Déu mateix, perquè Déu és la veritable font de la vida, la vida mateixa. De fet, aquest és el gran missatge dels primers capítols del Gènesi, del relat de la creació. Aquests capítols no ens parlen de com s’ha creat el món, cosa que pertoca de descobrir als científics amb la intel·ligència que Déu els ha donat, sinó que narren de manera poètica que tot té en Déu el seu origen i que, per això mateix, tot és bo. En efecte, si bé la ciència ens està dient tantes coses de com és la vida, no ens pot dir res sobre què és en si mateixa la vida, què vol dir profundament viure, existir. I això, només ho entenem una mica amb la paraula revelada: Déu és la font de la vida perquè Déu és en si mateix la vida. I aquesta vida ens ve donada com a paraula que surt de la boca de Déu.

Però de Déu en surt la Paraula, el Verb, el seu Fill que es fa home per nosaltres, per donar-nos la seva vida i perquè puguem viure la seva vida en plenitud. Per això, Jesús, el Fill i la Paraula encarnada, és el pa viu, baixat del cel. Ell mateix és portador i donador de vida plena, de vida nova i per això es fa per a nosaltres veritable menjar i veritable beguda de vida, en el pa i el vi eucarístics, que són veritable comunió amb el seu cos i la seva sang.