El Papa obre el camí cap a la beatificació i la canonització a cristians que han ofert heroicament la seva pròpia vida pels altres, en el que és un nou criteri per declarar les persones beates i santes. És aquest el principal eix d’un nou document del Sant Pare que s’ha fet públic aquest dimarts, una carta apostòlica en forma de Motu Proprio que estableix mèrits més enllà dels dos grans camins coneguts fins ara: l’heroïcitat de virtuts i el martiri. Francesc continua renovant l’Església des de la seva fidelitat a la doctrina, als principis cristians essencials i, sobretot, a l’evangeli de Jesucrist. Concretament la carta apostòlica que s’acaba de fer pública es titula «Maiorem hac dilectionem», un escrit que comença amb les paraules de Jesús: «No hi ha amor més gran que donar la vida pels amics» (Jn 15, 13). Amb aquest document, el Papa ha obert el camí a la beatificació i canonització dels cristians que, amb la intenció de seguir el Senyor, impulsats per la caritat, han ofert heroicament la seva pròpia vida pels altres, acceptant lliurement i de manera voluntària una mort certa i prematura.

En l’article 1, el Sant Pare estableix que “l’oferiment de la vida és un nou camí, una nova circumstància en el procés de beatificació i de canonització, diferent de les del martiri i l’heroïcitat de les virtuts”. Aquest quart camí establert pel pontífex enriqueix els tres ja previstos al llarg dels segles per l’Església catòlica, i s’hi suma. Les altres tres vies preveuen que es pot procedir a la beatificació d’un Servent de Déu des d’una connexió amb el camí del martiri, el de les virtuts heroiques i l’equivalent que confirma el culte antic. El Motu Proprio diu que «són dignes d’especial consideració i honor aquells cristians que, seguint més de prop les petjades i els ensenyaments del Senyor Jesús, han ofert voluntàriament i de manera lliure la seva vida pels altres i han perseverat fins a la mort en aquest propòsit».

El document, signat amb la data d’aquest dimarts 11 de juliol, també destaca que «l’heroic oferiment de la vida, suggerit i sostingut per la caritat, expressa una veritable, plena i exemplar imitació de Crist i, per tant, és mereixedor d’aquella admiració que la comunitat dels fidels acostuma a reservar a aquells que voluntàriament han acceptat el martiri de sang o han exercit en grau heroic les virtuts cristianes». En un altre fragment, la Carta Apostòlica introdueix les noves normes, alhora que les estableix amb el vistiplau expressat per la Congregació per a les Causes dels Sants, que va estudiar atentament, en la sessió plenària del 27 de setembre de 2016, si aquests cristians mereixen la beatificació.

D’altra banda, els bisbes de la Conferència Episcopal de Panamà acaben de celebrar la seva segona Assemblea Ordinària Anual. Durant els treballs, els prelats panamenys han analitzat i han reflexionat sobre la situació actual de l’Església, en una nació que rebrà al gener de l’any 2019 al Sant Pare al costat de la joventut del món, ja que és la seva capital serà la seu de la propera Jornada Mundial de la Joventut . En el comunicat final, l’Episcopat invita a redescobrir les capacitats i habilitats que els panamenys històricament han demostrat. Manuel Ochogavía, secretari general de la Conferència Episcopal de Panamà, ha reproduït el missatge, en què es destaca l’alegria i el compromís que ja s’està vivint per la JMJ. Ochogavía, en nom dels bisbes, ha subratllat la necessitat de despertar l’alegria dels noies perquè siguin anunciadors de l’Evangeli en el món juvenil, perquè els joves del nostre temps trobin resposta als seus grans desafiaments. “És urgent desenvolupar una catequesi que sigui un camí de deixebles per als joves cap a la JMJ, que els porti a viure-la com una trobada amb el Senyor i sigui el punt de partida per a una nova evangelització del món juvenil”, ha assegurat.

Després d’agrair públicament la feina feta pel nunci apostòlic, Andrés Carrascosa Coso, designat pel Papa Francesc per representar-lo a l’Equador, els bisbes de Panamà es refereixen a la realitat nacional del seu país, amb les seves múltiples formes i de les quals la família, “sovint amenaçada per circumstàncies nascudes d’un canvi antropològic”, és un tema prioritari. Comenten que “es fa necessari, des de l’òptica i metodologia de l’Amoris laetitia, posar en pràctica els mecanismes d’acollir, acompanyar, discernir i integrar perquè totes les famílies i parelles se sentin part de la vida eclesial”. En aquesta línia, recorden que “és fonamental la preparació de les parelles al matrimoni, a través de processos de formació, que els permetin confirmar el seu amor en aliança sacramental, i alhora donar-los seguiment pastoral”.

Els bisbes de Panamà conclouen el document amb una crida a garantir el respecte als drets dels camperols, a la terra i la seva forma de vida, al manteniment necessari per viure i a l’accés d’aquestes comunitats a condicions de vida dignes, amb serveis d’aigua potable, electricitat, escoles, centres de salut i carreteres. Igualment demanen que es promogui una nova cultura de la responsabilitat en l’ús de l’aigua, tant per part de les institucions que la proveeixen com per part dels ciutadans que la malgasten i la contaminen. “Posem els nostres treballs, preocupacions i il•lusions en mans de la Mare, Santa Maria la Antigua, perquè ens ajudi a ser, com Ella, una Església acollidora, servidora i en sortida, perquè Crist sigui conegut i estimat per tothom”, diuen els prelats. L’episcopat panameny també manifesta la seva preocupació per “les poques oportunitats que s’ofereix a la joventut per al seu desenvolupament personal, professional i espiritual davant les ofertes d’organitzacions delictives que els proposen una vida sense cap esforç, sense ètica ni moral”, amb la qual corren el risc “d’involucrar-se en el crim organitzat “

“Europa té un patrimoni òptim i espiritual únic al món i que mereix ser replantejat amb passió i renovada frescor”. Aquestes són les paraules del tweet que ha piulat el Papa en el seu compte @Pontifex, coincidint amb la festa de Sant Benet, patró d’Europa. El president del Consell de Conferències Episcopals d’Europa, Angelo Bagnasco, ha destacat que aquestes paraules del Sant Pare “encaixen molt bé en el moment actual que viu el continent, i arriben com un gran reclam, un encoratjament per al camí europeu”. En aquesta línia, ha afegit que “haurien d’arribar a la ment i al cor dels principals responsables de la Unió, perquè s’adonin en primera persona del gran patrimoni que és el continent”.

El cardenal Bagnasco ha recordat igualment que “es té de vegades la impressió que no hi ha una consciència clara en el cor, com sí que existia en els pares fundadors”. Finalment el purpurat responsable dels episcopats europeus ha comentat que la manca d’entusiasme dels ciutadans d’Europa té molt a veure amb “la pèrdua de la identitat d’un continent que necessita, d’altra banda, tornar als orígens des d’una ferma voluntat de diàleg”.