Francesc constata la “gran crisi que s’està produint als Estats Units a causa de l’inici d’un programa de deportacions massives” de migrants i refugiats clandestins, posat en marxa per la nova administració estatunidenc arran de la presa de possessió del president Trump. El Sant Pare, que assegura haver seguit “de prop” la crisi, ha enviat una carta als bisbes dels Estats Units per expressar-los proximitat i suport en aquests “delicats moments” que els toca viure com a pastors juntament amb el poble i, alhora, denunciar algunes disposicions que van contra la pròpia dignitat humana.

“L’acte de deportar persones que en molts casos han deixat la seva pròpia terra per motius de pobresa extrema, d’inseguretat, d’explotació, de persecució o pel greu deteriorament del medi ambient ofèn la dignitat de molts homes i dones, de famílies senceres, i els situa en un estat d’especial vulnerabilitat i indefensió”, diu el Papa en un passatge de la missiva, dividida en deu punts. La carta arriba poc més de dues setmanes després que el compte X de la Casa Blanca publiqués fotografies d’una dotzena de migrants caminant en fila, emmanillats i encadenats, cap a un avió militar per ser retornats a la seva pàtria.

En el text, el Pontífex subratlla que “la consciència rectament formada no pot deixar de fer un judici crític i expressar el seu desacord amb qualsevol mesura que identifiqui, de manera tàcita o explícita, la condició il·legal d’alguns migrants amb la criminalitat”. L’acte de la deportació no deixa de ser una ferida a la dignitat humana, la dignitat “infinita i transcendent” donada per un “Déu sempre proper, encarnat, migrant i refugiat”.

Per al Papa, no es tracta d’una qüestió secundària: “Un autèntic Estat de dret es fonamenta precisament en el tracte digne que mereixen totes les persones, especialment les més pobres i marginades.” I expressa que “el veritable bé comú es promou quan la societat i el govern, amb creativitat i respecte estricte al dret de tothom, acullen, protegeixen, promouen i integren els més febles, desprotegits i vulnerables”. Això no impedeix la maduració d’una “política que reguli la migració ordenada i legal”, sempre que no es construeixi “a través del privilegi d’uns i el sacrifici d’altres”.

Francesc recorda als bisbes que Jesucrist, “estimant tothom amb un amor universal”, educa en el “reconeixement permanent” de la dignitat de cada ésser humà, “sense excepció”. En parlar de “dignitat infinita i transcendent”, posa en relleu que “el valor més decisiu que té la persona humana, depassa i sosté tota una altra consideració de caràcter jurídic que pugui fer-se per regular la vida en societat”. Per això, assenyala, “tots els fidels cristians i els homes de bona voluntat estem cridats a mirar la legitimitat de les normes i de les polítiques públiques a la llum de la dignitat de la persona i els seus drets fonamentals, no viceversa”.

No tan sols això, els cristians són molt conscients que “només afirmant la dignitat infinita de tothom, la nostra pròpia identitat com a persones i com a comunitats assoleix la seva maduresa”. “La persona humana no és un mer individu, relativament expansiu, amb alguns sentiments filantròpics! La persona humana és un subjecte amb dignitat que, a través de la relació constitutiva amb tots, en especial amb els més pobres, pot gradualment madurar en la seva identitat i vocació.”