El Papa ha alerta que “la Guerra Mundial és una amenaça real”, i ha fet una crida al “diàleg fins i tot amb els interlocutors que són considerats incòmodes”. Ha estat durant la tradicional recepció al cos diplomàtic acreditat davant la Santa Seu per a les felicitacions de Cap d’Any, el dijous 9 de gener.

Francesc, que només ha pogut pronunciar els primers dos minuts del discurs, ha recordat que aquesta trobada és per aturar els conflictes i buscar la unitat: “És un moment en què la família dels pobles es reuneix simbòlicament a través de la vostra presència, per intercanviar-se un desig fratern, deixant de banda els desencontres que divideixen i per redescobrir més aviat allò que uneix”

El Pontífex ha assegurat que la diplomàcia i la política poden connectar amb els grans valors humanistes i cristians: “A l’inici d’aquest any, que per a l’Església catòlica té una particular rellevança, el nostre reencontre té un valor simbòlic especial, perquè el mateix sentit del Jubileu és el de fer una pausa en el ritme frenètic que desborda cada vegada més la vida quotidiana, per reapropar-se i per nodrir-se d’allò que és veritablement essencial: redescobrir-se com a fills de Déu i invitar els germans a perdonar-se les ofenses, sostenir els febles i els pobres, vetllar per la terra, practicar la justícia i retrobar esperança. A això són cridats tots els qui serveixen al bé comú i practiquen aquella forma alta de caritat, potser la forma més alta de caritat que és la política.” 

Bona part del discurs del Sant Pare ha estat llegit per Filippo Ciampanelli, sotssecretari del Dicasteri de les Esglésies Orientals, a causa del refredat que arrossega Francesc.

En un moment de la intervenció, el bisbe de Roma ha alertat davant els rebrots violents i els enfrontaments armats: “Malauradament iniciem aquest any mentre el món es troba esquitxat per nombrosos conflictes, petits i grants, més o menys notoris, i també per la reaparició d’execrables actes de terror, com els que s’han comès recentment a Magdeburg, a Alemanya, i a Nova Orleans, als Estats Units. Veiem també que, en molts països, hi ha cada vegada més contextos socials i polítics exacerbats per creixents contrastos. Estem davant de societats cada vegada més polaritzades, en què arrela una sensació general de por i de desconfiança en els altres i en el futur.” 

“Estem davant de societats cada vegada més polaritzades, en què arrela una sensació general de por i de desconfiança”

El Papa, amb la veu de Filippo Ciampanelli, ha denunciat també el que ha qualificat de mentides a l’hora de comunicar: “Això s’ha agreujat per la constant creació i difusió de fake news, falses notícies, que no només distorsionen la realitat dels fets, sinó que acaben distorsionant les consciències, suscitant falses percepcions de la realitat i generant un clima de sospita que fomenta l’odi, prejutja la seguretat de les persones i compromet la convivència civil i l’estabilitat de nacions senceres. En són tràgics exemples els atemptats patits pel president del govern de la República Eslovaca i pel president electe dels Estats Units d’Amèrica.” 

Francesc també ha condemnat el laïcisme que exclou els referents religiosos dels països i les cultures: “Resulta particularment preocupant l’intent d’instrumentalitzar els documents multilaterals, canviant el significat de les paraules o reinterpretant unilateralment el contingut dels tractats sobre drets humans, per tirar endavant ideologies que divideixen, que trepitgen els valors i la fe del poble. Es tracta efectivament d’una veritable colonització ideològica que, a partir d’uns programes estudiats sobre una taula, intenta desarrelar les tradicions, la història i els vincles religiosos dels pobles. Es tracta d’una mentalitat que, presumint d’haver superat les que considera pàgines fosques de la història, no tolera diferències i es concentra sobre els drets dels individus.” 

El Pontífex ha proposat, a més, reformar les Nacions Unides, perquè l’ONU “sembla que ja no garanteix la pau i la lluita contra la fam”. En una referència concreta a Veneçuela, el Sant Pare ha reclamat al règim de Nicolás Maduro que obri negociacions pel bé comú del país, i ha demanat també que s’hi respectin els drets de tots els ciutadans veneçolans, incloent-hi els detinguts els últims mesos després del procés electoral de l’estiu passat. El discurs ha anat adeçat als 184 ambaixadors dels països acreditats davant de la Santa Seu.