Amb l’inici del mes d’agost, el Papa ha reprès l’audiència general dels dimecres després de la pausa estiuenca. La primera catequesi l’ha dedicat als ídols, sobre els quals ha afirmat que, al contrari del que molta gent pensa, “resten vida”, així com els diners “roben” i el “plaer” porta a la soledat. El Pontífex ha dit que adorar els ídols és “una tendència humana que no deixen de banda ni creients ni ateus”.
El Papa ha assenyalat que “les estructures econòmiques sacrifiquen vides humanes per a utilitats més grans. Es viu en la hipocresia, fent i dient el que els altres esperen, perquè el Déu de la pròpia afirmació ho imposa”. “I es fan malbé vides —ha continuat—, es destrueixen famílies i s’abandonen joves en models destructius.”
Como ha explicat Francesc, “el Déu veritable no ofereix una projecció del nostre èxit, sinó que ensenya a estimar. Els ídols projecten hipòtesis futures i fan menysprear el present”. “El Déu veritable”, però, “ensenya a viure en la realitat de cada dia”.
El Papa ha assenyalat que Déu “és al centre de la pròpia vida i d’Ell depén el que es pensa”. “Es pot créixer en una família que diu que és cristiana però centrada, en realitat, en punts de referència estranys a l’Evangeli. El món ofereix el supermercat dels ídols, que poden ser objectes, imatges, idees, rols”, ha comentat.
Francesc ha subratllat que un ídol “és una visió que tendeix a esdevenir una fixació, una obsessió. L’ídol és en realitat una projecció d’ell mateix en els objectes o en els projectes”.
El Bisbe de Roma ha alertat que els ídols “exigeixen un culte, rituals“, per ells “es prostra i se sacrifica tot”, i ha posat alguns exemples: “A l’antiguitat es feien sacrificis humans als ídols, però també avui: per la carrera se sacrifiquen els fills, se’ls descuida, o simplement no se’n tenen; la bellesa requereix sacrificis humans; la fama demana la immolació d’un mateix, de la mateixa innocència i autenticitat.”
Finalment ha convidat a “reconèixer les pròpies idolatries”, cosa que ja és “un inici de gràcia, i col·loca en el camí de l’amor”. “Per estimar de debò cal alliberar-se dels ídols”, ha conclós.
