El Papa ha rebut aquest dijous al matí, a la Sala del Consistori, els participants de la primera trobada ‘Amèrica en diàleg – La nostra casa comuna‘, que es fa a Roma. Francesc els ha invitat a treballar i a impulsar iniciatives de manera conjunta, “perquè entre tots prenguem consciència de la cura i protecció de la casa comuna, construint un món cada vegada més humà, on ningú no sobra i on tots som necessaris”. ‘Amèrica en diàleg – La nostra casa comuna’ reuneix participants, pertanyents a diferents tradicions religioses i procedents de diversos països que s’han centrat al voltant de l’Encíclica Laudato Si. El Sant Pare ha recordat l’important paper que tenen les religions per promoure la cura i el respecte del medi ambient.

D’altra banda, el bisbe de Roma ha assegurat que tots els creients “són cridats a ser defensors de la creació i de la vida en totes les seves etapes”. A més, el Papa ha animat els representants de les diferents religions presents a buscar sempre la pau, alhora que ha recordat que aquesta trobada es realitza en l’any del Jubileu de la Misericòrdia, una commemoració amb “un valor universal que abasta tant els creients com els qui no ho són, perquè l’amor misericordiós de Déu no té límits: ni de cultura, ni de raça, ni de llengua, ni de religió sinó que abraça tots els que pateixen en el cos i en l’esperit”.

La trobada ‘Amèrica en diàleg’ té per objectiu “discutir sobre la creació d’un Institut de Diàleg que tingui una dimensió continental americana”. Segons els organitzadors, “de cara als desafiaments actuals al diàleg interreligiós, és molt important que els creients de les diferents tradicions religioses busquin junts les maneres per estimar i custodiar allò que ha estat creat per al bé de tota la humanitat”.

Aquest mateix dijous, coincidint amb la festa de la Nativitat de la Mare de Déu, el Papa ha reprès la celebració de la Missa matinal, a la Capella de la Casa de Santa Marta i després del parèntesi de l’estiu, amb la participació d’alguns fidels. Ho ha fet parlant de la pau. Francesc ha expressat el seu desig “que tots puguem créixer en la unitat i en la pau”. Ha comentat que “aquest camí de sants i pecadors ens diu que nosaltres també hem d’acollir el do de la pau i fer-li camí en la nostra vida, fer que entri en nosaltres, fer que entri en el món”. En aquesta línia, el bisbe de Roma ha afegit que “la pau no es fa d’un dia per l’altre; la pau és un do que ha de ser treballat cada dia, un do que es torna artesanal a les mans dels homes“.

Amb la litúrgia del dia en què se celebra la Nativitat de Maria, el Sant Pare ha destacat que, si no hi ha pau en el cor i en la dimensió petita nostre dia a dia, no hi pot haver pau al món. «La pau és un do, és un do artesanal que tots hem de treballar, tots els dies, però treballar-lo en les coses petites: en el petit del dia a dia. No n’hi ha prou dels grans manifestos per la pau, les grans trobades internacionals, si després aquesta pau no es fa en les coses petites», ha assegurat Francesc.

El pontífex ha recordat també que, perquè pugui haver-hi pau al món, cal pacificar primer el nostre cor, abans de parlar de la mateixa pau. El Papa ha fet una crida a tots els creients i homes i dones de bona voluntat perquè es facin algunes preguntes sobre “com està el nostre cor, si està en pau, i com està la família, per exemple”.

“Testimonis privilegiats de la manera d’obrar misericordiós de Déu”. Amb aquestes paraules, s’ha adreçat igualment aquest dijous el Papa als participants en el Congrés Internacional que reuneix, cada 4 anys a Roma, tots els abats de la Confederació dels Benedictins iles superiores Benedictines. El pontífex ha dit a aquests religiosos monàstics que la seva trobada “ofereix en aquesta circumstància un significat particular en el context del Jubileu de la Misericòrdia”. En aquesta línia, Francesc ha afegit que “la vida monàstica constitueix una via mestra per fer una experiència contemplativa i traduir-la en testimoni personal i comunitari”.

El Sant Pare ha recordat que el món actual “demostra cada vegada més clarament que té necessitat de misericòrdia, però aquesta misericòrdia no és un eslògan o una recepta, sinó el cor de la vida cristiana i alhora el seu estil concret, la respiració que anima les relacions interpersonals i fa que estiguem més atents als més necessitats i siguem solidaris amb ells”.