Com és tradició, el papa Francesc ha compartit taula amb més de 1.200 persones per celebrar plegats la Jornada Mundial dels Pobres, el diumenge 19 de novembre. El dinar, organitzat pel Dicasteri per al Servei de la Caritat, ha tingut lloc a l’Aula Pau VI, transformada per a l’ocasió en un gran i insòlit restaurant.
Ha estat un dels moments més significatius de la VII Jornada Mundial dels Pobres, celebrada amb el lema “No apartis la mirada dels pobres”. Durant la missa celebrada a Sant Pere del Vaticà, tot comentant la paràbola dels talents, el Papa ha reflexionat sobre la nostra conducta: “Podem multiplicar el que hem rebut, fent de la nostra vida una ofrena d’amor envers els altres, o podem viure bloquejats, pensant només en nosaltres mateixos, sense comprometre’ns.”
“Podem multiplicar el que hem rebut, fent de la nostra vida una ofrena d’amor envers els altres, o podem viure bloquejats, pensant només en nosaltres mateixos, sense comprometre’ns”
La paràbola dels talents
La paràbola ens diu que cadascú de nosaltres, segons les pròpies capacitats i possibilitats, ha rebut els “dons de l’Esperit Sant” o, com ha dit el Papa, “els talents per a una missió personal que el Senyor ens confia en la vida quotidiana, en la societat i en l’Església”.
Francesc s’ha preguntat: “Quin camí seguim en la nostra vida, el de Jesús, que es va fer do, o el de l’egoisme? El de les mans obertes envers els altres, per donar, per donar-nos, o el de les mans tancades per tenir més i quedar-nos només amb nosaltres mateixos?” I després ha advertit: “Compte, no ens deixem enganyar pel llenguatge comú, aquí no es tracta de capacitats personals, sinó dels béns del Senyor, d’allò que Crist ens va deixar en tornar al Pare. Amb aquests béns, Ell ens ha donat el seu Esperit, en el qual vam ser fets fills de Déu i gràcies al qual podem gastar la vida donant testimoni de l’Evangeli i edificant el Regne de Déu”. De fet, “el gran capital que ha estat posat a les nostres mans és l’amor del Senyor, fonament de la nostra vida i força del nostre camí”.
Pobresa invisible
Al final de l’homilia, el Papa ha demanat que tinguem en compte tantes pobreses materials, culturals i espirituals del nostre món, en les existències ferides que habiten a les nostres ciutats, en els pobres que s’han convertit en invisibles, el crit de dolor dels quals és sufocat per la indiferència general d’una societat molt ocupada i distreta. “Quan pensem en la pobresa, no hem d’oblidar el pudor: la pobresa és recatada, s’amaga. Hem d’anar a buscar-la, amb valentia.”
El Papa ha demanat que tinguem presents “els oprimits, els marginats, les víctimes de les guerres i aquells que deixen casa seva arriscant la vida, els que no tenen pa, ni feina ni esperança”. “Tantes pobreses quotidianes. I no en són un, dos o tres: són una munió. Els pobres són una munió”, ha puntualitzat. El missatge de l’Evangeli és clar: “No enterrem els béns del Senyor! Fem que circuli la caritat, compartim el pa, multipliquem l’amor. La pobresa és un escàndol.”
