El Papa ha expressat aquest dimecres un “profund dolor per les víctimes del sagnant conflicte de l’Iraq”, davant el qual ha renovat “la crida a col•laborar amb totes les forces en la protecció dels civils, com a requisit imperatiu i urgent”. Durant l’audiència general, Francesc ha saludat una delegació iraquiana que participa en la reunió del Comitè permanent per al diàleg entre el Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós i les Superintendències iraquianes, un grup format per representants de diversos col•lectius religiosos, acompanyats pel cardenal Jean-Louis Tauran, president del dicasteri vaticà. Abans de la trobada a la Plaça de Sant Pere, tots han estat rebuts pel Sant Pare a l’Aula Pau VI, on el pontífex ha elogiat la riquesa de l’Iraq, de la qual ha subratllat que “es troba precisament en aquest mosaic que representa la unitat en la diversitat, la força en la unió i la prosperitat en l’harmonia”.

El pontífex els ha animat a seguir endavant en aquest camí, alhora que els ha invitat a resar perquè l’Iraq “trobi en la reconciliació i en la mateixa harmonia dels seus diferents components ètnics i religiosos, la pau, la unitat i la prosperitat”. Francesc ha assegurat que el seu pensament està orientat “a les poblacions civils atrapades en els barris occidentals de Mossul i als desplaçats per la guerra”, i ha afegit que està “molt unit a ells en el sofriment, a través de la pregària i de la proximitat espiritual”.

En el que ha estat pròpiament la catequesi, el Papa ha recordat que els cristians estan cridats a seguir l’exemple d’Abraham, que confia en Déu, malgrat l’evidència d’una realitat contrària a qualsevol esperança humana. Així ha fet seves el pontífex unes paraules de l’Apòstol Pau per comentar l’estreta relació entre esperança i fe. El Sant Pare ha parlat sobretot de l’esperança cristiana a partir de l’exemple d’Abraham, que va creure en la promesa divina de ser el pare de moltes nacions, tot i la realitat de la mort i encara que la seva dona, Sara, era estèril. El bisbe de Roma ha animat els cristians a viure aquella esperança basada en la fe en el Déu de la Vida. “La nostra esperança no troba suport en raonaments, previsions o càlculs humans, com no es manifesta tampoc allà on no hi ha més esperança, on no hi ha res més per esperar, justament com va passar amb Abraham, davant la seva mort imminent i l’esterilitat de la seva dona Sara, sinó que l’esperança té les seves arrels en la fe, i precisament per això és capaç d’anar més enllà de tota esperança, en fonamentar-se no pas en la nostra paraula, sinó en la Paraula de Déu”, ha explicat.

El Papa ha recordat que, “en la història d’Abraham, tot es converteix en un himne al Déu que allibera i regenera, perquè tot es fa profecia per a nosaltres, que ara reconeixem i celebrem l’acompliment de tot això en el misteri de la Pasqua”. Amb aquesta perspectiva, Francesc ha expressat el seu desig d’una preparació oberta a la joia de la Pasqua. En definitiva, ha presentat Abraham com el «pare de molts pobles», en el sentit que “resplendeix com l’anunci d’una humanitat nova rescatada per Crist del pecat i de la mort i introduïda per sempre en l’abraçada de l’amor de Déu”.

D’altra banda, Barcelona acull des aquests dies el Simposi del Consell de les Conferències Episcopals d’Europa, amb la col•laboració de la Conferència Episcopal Espanyola i l’arxidiòcesi amfitriona. El títol és “Acompanyar els joves a respondre lliurement a la crida de Crist”. El Papa, en un missatge adreçat als participants, anima tothom a treballar perquè “els joves siguin portadors de la joia de l’evangeli”. En el que és el primer encontre europeu d’aquestes característiques sobre la joventut, els bisbes es pregunten per l’acompanyament als joves, amb la mirada posada en el proper sínode, l’any 2018, dedicat precisament a aquest àmbit pastoral.

Fins divendres, al Seminari Conciliar de Barcelona, hi coincideixen 275 delegats de les 37 conferències episcopals europees. El pontífex, en el seu missatge, els anima a “tirar endavant una reflexió sobre els reptes de l’evangelització i l’acompanyament dels joves amb l’objectiu que, mitjançant el diàleg i l’encontre i com a membres vius de la família de Crist, els joves siguin portadors convençuts de la joia de l’evangeli en tots els ambients”. Reflexions, taules rodones i intercanvis d’experiències omplen unes sessions divides en els àmbits de l’escola, la universitat, la catequesi, el treball pròpiament amb joves i la vocació.