Francesc ha rebut el cos diplomàtic acreditat a la Santa Seu per presentar-los la seva salutació pel nou any.

El Papa ha volgut fer ressonar al llarg del seu discurs una paraula: pau. I en contraposició, també ha parlat d’una realitat que afecta aquest do de Déu: el rebuig. Com ha dit el Bisbe de Roma, hi ha un rebuig que afecta tothom perquè “porta a no veure el proïsme com un germà al qual cal acollir, sinó a deixar-lo fora del nostre horitzó personal de vida, a transformar-lo més aviat en un adversari. Aquesta és la cultura del descart que no respecta res ni ningú. (…) D’aquí neix la humanitat ferida i contínuament dividida per tensions i conflictes”. Especialment va parlar del rebuig a Déu.

Conflictes com el de Síria i l’Iraq, van centrar l’atenció de Francesc. I va assegurar que aquest fenomen és conseqüència de “la cultura del descart aplicada a Déu. El fonamentalisme religiós, abans fins i tot de descartar éssers humans perpetrant massacres horribles, rebutja Déu i el relega a pretext merament ideològic”. També va fer referència a la violència fonamentalista que pateix Nigèria. Altres conflictes africans que va esmentar van ser el de Líbia, la República Centreafricana, el Sudan o la República Democràtica del Congo.

Com va dir el Papa, “cal una resposta unànime, en el marc del dret internacional, que impedeixi que es propagui la violència, restableixi la concòrdia i guareixi les ferides profundes que han provocat els conflictes incessants.” Per això, feia una crida a tota la comunitat internacional perquè adoptin mesures concretes a favor de la pau i dels qui pateixen la guerra i la persecució.

Segons el Pontífex, una cultura que rebutja l’altre “acaba per desfer i disgregar tota la societat i generar violència i mort. Ho podem comprovar malauradament en nombrosos esdeveniments, entre ells la tràgica massacre de París”. Per això, ha subratllat, l’ésser humà esdevé esclau “ja sigui de les modes, del poder, dels diners i fins i tot de formes tergiversades de religió. (…) Totes elles neixen d’un cor corromput, incapaç de veure i de fer el bé, de procurar la pau”.

Francesc ha constatat les dramàtiques conseqüències d’aquesta mentalitat del rebuig i de la cultura de l’esclavatge en la proliferació constant de conflictes. “Com una autèntica guerra mundial combatuda per parts, s’escampen, amb modalitats i intensitat diferents, a diferents zones del planeta, com a la veïna Ucraïna.”

El Pròxim Orient va protagonitzar part del discurs del Papa i va recordar la seva trobada amb el president israelià Shimon Peres i el president palestí Mahmud Abbas “amb l’esperança ferma que es puguin reprendre les negociacions entre totes dues parts, perquè s’aturi la violència i s’assoleixi una solució que permeti tant al poble palestí com israelià viure finalment en pau, dins d’unes fronteres clarament establertes i reconegudes internacionalment”.

Violació com a arma de guerra

El Pontífex va alertar sobre un “crim horrible”: la violació, “una ofensa gravíssima a la dignitat de la dona, que no només és deshonrada en la intimitat del seu cos, sinó també en la seva ànima, com un trauma que difícilment desapareixerà i les conseqüències del qual són també de caràcter social”.

Per al Bisbe de Roma, “tots els conflictes bèl·lics són la manifestació més clara de la cultura del descart, on les vides són deliberadament trepitjades per qui ostenta la força”. No obstant això, també va parlar de formes més subtils com el rebuig a malalts, aïllats i marginats i especialment es va referir a l’epidèmia de l’Ebola. El Papa va reconèixer la feina dels agents sanitaris, al costat de religiosos i voluntaris, i va fer una crida a la comunitat internacional per garantir una assistència humanitària adient.

No es va oblidar Francesc de parlar dels refugiats i els desplaçats, sobretot dels nens. I va demanar un canvi d’actitud: “Cal passar de la indiferència i de la por a una acceptació sincera de l’altre.” També va exhortar per resoldre les greus situacions humanitàries i donar l’ajuda necessària als països d’origen dels immigrants.

Els ancians, els discapacitats i els joves, a qui el Papa va qualificar d'”exiliats ocults” van merèixer l’atenció del Pontífex: “No hi ha pobresa pitjor que aquella que priva del treball i de la dignitat del treball i que converteix el treball en una forma d’esclavatge.”

La família és, segons el Bisbe de Roma, objecte de descart “a causa d’una cultura individualista i egoista que anul·la els vincles i tendeix a afavorir el fenomen de la disminució de la natalitat”. També es va referir a la globalització que “descarta fins i tot les cultures, i posa fi als factors propis de la identitat de cada poble que constitueixen l’herència imprescindible per a un desenvolupament social sa”.

Visió positiva

Francesc no va voler que el seu discurs quedés impregnat de pessimisme, per això va esmentar alguns fruits de pau i de diàleg que ha constatat en l’any que hem acabat.

En primer lloc, ha destacat Albània, “país que es caracteritza per la convivència pacífica i la col·laboració entre els qui pertanyen a diferents religions en un clima de respecte i confiança recíproca entre catòlics, ortodoxos o musulmans”. O Turquia, “on he pogut constatar els fruits del diàleg ecumènic i interreligiós, a més del compromís a favor dels refugiats provinents d’altres països del Pròxim Orient”. Un altre punt positiu és, segons Francesc, la decisió de Cuba i els Estats Units de posar fin a “un silenci recíproc que ha durat mig segle i d’apropar-se pel bé dels seus ciutadans”.

El Papa ha expressat el seu reconeixement i ha animat aquells països “que estan compromesos activament en la consecució del desenvolupament humà, l’estabilitat política i la convivència civil entre els seus ciutadans”.

Finalment, Francesc ha fet seu el clam de Pau VI per a aquest 2015: “Mai més la guerra.” I ha recordat que en aquest any culminaran la redacció de l’Agència del Desenvolupament post2015, amb l’adopció dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, i l’elaboració d’un nou acord sobre el clima. “La seva condició indispensable és la pau, que prové de la conversió del cor, abans fins i tot que del final de les guerres.”

Podeu llegir el discurs sencer aquí.