El Papa ha assegurat aquest dimecres que “pregar és estar en espera, perquè Déu respondrà avui o demà”. Durant l’audiència general, novament a la biblioteca del Palau Apostòlic i sense presència física de fidels, Francesc ha recordat que “no ens hem d’escandalitzar si sentim la necessitat de resar o de demanar quan ens trobem en situació de necessitat”. Ha aclarit, això sí, que “cal aprendre a fer-ho també en moments feliços, ja que la pregària de petició va lligada a l’acceptació dels nostres límits i de la nostra condició de criatures de Déu”. En un altre moment de la reflexió, el pontífex ha recordat que “la Bíblia repeteix, infinitat de vegades, que Déu escolta el crit del qui l’invoca, també les nostres peticions mal fetes o poc expressades, aquelles que queden en el fons de cor i que tenim vergonya d’expressar”.
El Sant Pare ha dit que “la pregària cristiana és plenament humana, perquè inclou la lloança i la súplica”. Ha recordat que trobem aquesta realitat en les paraules que Jesús ens va ensenyar, “el Parenostre, model de totes les peticions perquè ens adrecem a Déu com a fills i amb confiança filial, alhora que li presentem totes les nostres necessitats”. El bisbe de Roma ha comentat que, en el Parenostre, “supliquem a Déu els dons més sublims, com la vinguda del seu Regne o tot allò que es necessita per acollir-lo, i també els més senzills, com ara el pa de cada dia, que inclou salut, casa, menjar i altres bens essencials per a la nostra vida corporal”. Igualment ha subratllat que “l’Eucaristia, l’altre referent dins la pregària de petició, és el gran aliment per a la nostra vida espiritual”. Finalment, d’aquest punt, ha destacat que “la pregària obre resplendors de llum en la foscor més densa”, i ha afegit que “podem creure de vegades que no necessitem res perquè volem viure en l’autosuficiència, però aquesta il·lusió s’esvaeix”.
El Papa ha explicat, després de citar Tertulià i la seva imatge de la pregària projectada en els animals, que “els éssers humans som els únics que resem conscientment, alhora que compartim aquesta invocació d’ajuda amb tota la creació”.D’altra banda, Francesc ha dit que “es pot fins i tot arribar a no creure en Déu, però és difícil no creure en la pregària, que existeix i es presenta en nosaltres com un crit”. En la mateixa línia, ha afegit que “tots hem de lluitar amb aquesta veu interior que potser calla durant molt de temps, però un dia es desperta i crida”. El pontífex també ha comentat que “Déu respon sempre als qui eleven una inquietud com les del Llibre dels Salms”, i ha conclòs que “fins i tot la mort tremola quan un cristià resa, perquè sap que tots els qui ho fan tenen un aliat més fort: el Senyor Ressuscitat”. A partir d’aquestes reflexions, el Sant Pare ha animat tothom a “aprendre a mantenir-se esperant el Senyor”, alhora que ha constatat que “moltes vegades no ens adonem que el Senyor és a prop, que crida a la nostra porta” i desaprofitem la seva presència.
