El Papa ha expressat aquest dimarts, en forma de pregària, el seu desig “que els cors de tots els homes i dones s’entendreixin perquè sovint estan massa durs”. En l’homilia de la Missa matinal a la Casa de Santa Marta, Francesc ha assegurat que un dels mals que les comunitats cristianes presenten avui més sovint és el dels “cors tancats que no volen substituir la pedra per la carn”. Ha afegit que “això fa patir molt l’Església, perquè són cors que no volen obrir-se ni sentir i que saben condemnar i només coneixen aquest llenguatge”. El Sant Pare ha reflexionat sobre el rebuig que Jesús fa dels qui menystenen els profetes “perquè diuen coses que no agraden”.

Després de recordar la lectura del dia, en què els Fets dels Apòstols narra el martiri d’Esteve, el pontífex ha explicat que aquest deixeble, el protomàrtir de l’Església, “era un testimoni d’obediència al Verb fet carn, una virtut que només la dona l’Esperit Sant”. També ha comentat que “els dos deixebles d’Emmaús som nosaltres, amb tots els nostres dubtes i pecats i moguts pel desig d’allunyar-nos de la creu, de les proves, mentre fem, això sí, un lloc a Jesús, per escoltar-lo i perquè ens escalfi el cor”. En un altre nivell, el bisbe de Roma ha presentat com un perill actual el grup dels “tancats en la seva rigidesa de la llei, homes que no volen sentir Jesús i pretenen condemna la dona adúltera sense haver-se mirat a dins”.

El Sant Pare ha completat la reflexió fent una crida a “mirar aquesta tendresa de Jesús, el gran testimoni de l’obediència, un home que ens fa veure la tendresa davant els nostres pecats i les nostres febleses”. Igualment ha proposat “entrar en aquest dialeg i demanar la gràcia que el Senyor estovi una mica el cor d’aquests rígids, de la gent tancada sempre en la llei i la condemna”. En definitiva, el Papa ha parlat de la tendresa entesa com la gran virtut i el valor principal que necessita el nostre temps. En aquesta línia, i en comentar també el martiri de Sant Esteve , ha recordar que aquest deixeble “va ser perseguit precisament per la seva obediència a l’Esperit Sant”.

D’altra banda, la Plenària de la Pontíficia Acadèmia de les Ciències Socials, que s’ha acabat avui al Vaticà, ha presentat aquest matí, a la Sala de Premsa de la Santa Seu, un comunicat conclusiu en què l’entitat eclesial subratlla que, “allà on la classe mitjana pateix col·lapses, es posa la democràcia participativa en perill”. El document assegura que una societat participativa no és cap utopia, i demana “participació, integració social i cultural i lluita contra l’exclusió”. En aquesta línia, l’escrit destaca que “l’objectiu d’incloure les persones i les comunitats en la societat no pot ser perseguit amb mesures de força o de formulari”. El canceller de la Pontifícia Acadèmia de les Ciències Socials, Marcelo Sánchez Sorondo, ha destacat la importància de seguir tot aquest treball. “S’han assolit moltes conquestes, però no hem arribat encara al punt de situar en el treball la pròpia vocació i les pròpies capacitats”, ha explicat per descriure “el principi de fraternitat que reconeix la igualtat”.

Per la seva banda, el sociòleg Pierpaolo Donati, professor de la Universitat de Bolonya, ha lamentat que les riqueses, sobretot als Estats Units i a bona part d’Europa, es concentren cada vegada més en poques mans, cosa que provoca una classe mitjana en procés d’empobriment i, de retruc, s’obren les portes als populismes. Donati ha assegurat, a més, que una altra finalitat ha de ser la llibertat religiosa perquè, “allà on no n’hi ha, totes les formes de participació són crítiques o en crisi”. En aquest context, ha dit que “el 88 per cent dels terroristes provenen de països on hi ha repressió religiosa, on no hi ha llibertat”. Paulus Zulu, professor de la Unviersitat de Nathalm, a Sud-Àfrica, ha recordat que els sistemes polítics tenen grans responsabilitats en aquestes injustícies. Finalment la presidenta de la Pontifícia Acadèmia, Margaret Archer, ha defensat la idea de dotar les classes més pobres d’instruments per emancipar-se.