El papa Francesc transmet a Europa un missatge d'esperança i encoratjament

El papa Francesc, el primer Pontífex no europeu, ha transmès un missatge d’esperanca i d’encoratjament en la seva visita a les institucions europees, a Estrasburg. En el seu discurs pronunciat en italià, en sessió solemne celebrada al Parlament Europeu, el Papa ha demanat que “Europa abraci amb valentia el seu passat i miri amb confiança el futur per viure plenament i amb esperança el present”.

El Pontífex ha fet una crida a construir junts una Europa que posi al centre la persona humana i no l’economia; que tingui en compte la seva dimensió transcendent, que cuidi i protegeixi la fragilitat de les persones i dels pobles, i que sigui conscient de les seves arrels cristianes. Ha instat els parlamentaris, com a representants de més de 500 milions de ciutadans de 28 estats membres, a treballar perquè Europa redescobreixi “la seva ànima bona”.

Alerta de la cultura del descart

Des de l’hemicicle del Parlament Europeu, el papa Francesc ha recordat que parlar de la dignitat de la persona humana és també parlar de la seva dimensió relacional. Una de les malalties més extenses avui a Europa, ha dit, és la soledat. En aquest sentit, ha alertat novament de la cultura del descart que deixa fora de la societat els malalts terminals, els ancians abandonats o els infants assassinats abans de néixer.

El Papa també ha dit que donar esperança a Europa no significa només reconèixer la centralitat de la persona, sinó també afavorir les seves qualitats. Així ha posat en relleu la defensa de la família, de l’educació i del treball digne per a tothom. Ha recuperat la idea de ser custodis de la creació, pero ha matisat que respectar el medi ambient no significa no fer-lo malbé, sinó també utilitzar-lo per al bé.

Una altra qüestió sobre la qual ha aprofundit en el seu discurs és les arrels cristianes d’Europa: “Dos mil anys d’història uneixen Europa i el cristianisme.” Ha convidat a tenir present aquest origen per dialogar de manera propositiva amb els estats que han sol·licitat entrar a formar part de la Unió en el futur. I ha tingut un record per tots els cristians que arreu del món pateixen mort i persecució.