El 17 de juliol passat el papa Francesc va dedicar una carta a “la importància que té la lectura de novel·les i poemes en el camí de la maduració personal” per acabar subratllant el poder espiritual de la literatura. En el missatge, inicialment plantejat com un toc d’atenció als seminaris on “tret de poques excepcions, l’atenció a la literatura es considera una cosa no essencial”, s’acaba generalitzant el destinatari al conjunt de fidels a la vegada que es reflexiona “sobre les raons més decisives per despertar l’amor per la lectura”. En la carta se succeeixen cites de diversos autors com Marcel Proust, C.S. Lewis, Jorge Luis Borges, T.S. Eliot, Jean Cocteau o Paul Celan.
Francesc és conscient del moment en què ens trobem (“omnipresència dels mitjans de comunicació, les xarxes socials, els telèfons mòbils i altres dispositius”), i recorda que “abans la lectura era una experiència freqüent, i els qui l’han viscuda saben del que parlo. No és una cosa passada de moda”. En efecte, si bé en els mitjans audiovisuals “el contingut en si és més complet, però el marge i el temps per enriquir la narració o interpretar-la solen ser reduïts, en la lectura d’un llibre, el lector és molt més actiu”.
És en aquesta reescriptura personal de l’obra que fa el lector que Francesc revela alguns aspectes de la seva biografia: recorda que entre el 1964 i el 1965, amb 28 anys, va ser professor de literatura els dos darrers anys de batxillerat a Santa Fe, en un col·legi jesuïta; que li encanten els artistes tràgics, “perquè tots podríem sentir les seves obres com a pròpies, com a expressió dels nostres drames”.
Igualment, Bergoglio observa que “no hi ha res més contraproduent que llegir alguna cosa per obligació” i recomana “seleccionar les nostres lectures amb disponibilitat, sorpresa, flexibilitat, deixant-nos aconsellar, però també amb sinceritat, mirant de trobar allò que necessitem en cada moment de la nostra vida”. El seu amor per la lectura es revela en sentències com: “Un bon llibre, almenys, ens ajuda a anar suportant la tempesta” o “La literatura serveix per fer eficaçment experiència de vida”.
El Pontífex argentí és reafirma en la necessitat que la literatura sigui més present als seminaris perquè els sacerdots futurs puguin “tenir un accés privilegiat al cor de la cultura humana i més concretament al cor de l’ésser humà”. “La literatura és, doncs, una via d’accés que ajuda el pastor a entrar en un diàleg fecund amb la cultura del seu temps”, continua. I, referint-se al conjunt de fidels, sosté que “per a un creient que vulgui entrar en diàleg sincerament amb la cultura del seu temps, o simplement amb la vida de persones concretes, la literatura es fa indispensable”. Tot subratllant que “gràcies al discerniment evangèlic de la cultura, és possible reconèixer la presència de l’Esperit en la multiforme realitat humana, és a dir, és possible captar la llavor ja plantada de la presència de l’Esperit en els esdeveniments, sensibilitats, desitjos i tensions profundes dels cors i dels contextos socials, culturals i espirituals”.
Es pot consultar el text de la carta a l’enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/letters/2024/documents/20240717-lettera-ruolo-letteratura-formazione.html
