S’ha fet pública la carta del Papa al cardenal secretari d’Estat, una lletra amb alt contingut europeista. L’ha escrita amb motiu del 40è aniversari de la Comissió dels episcopats de la Unió Europea, el 50è aniversari de les relacions diplomàtiques entre la Santa Seu i la Unió Europea i el 50è aniversari de la presència de la Santa Seu com a Observador Permanent davant del Consell d’Europa. En ella cita la Declaració Schuman (París, 1950). Robert Schuman, juntament amb Adenauer, Spaak, Monnet i De Gasperi, és considerat un dels pares d’Europa (fou proclamat servent de Déu per l’Església catòlica, i està en curs la seva causa de beatificació). Francesc hi aposta per una sana laïcitat: «Somnio una Europa sanament laica, on Déu i el Cèsar siguin distints, però no contraposats. Una terra oberta a la transcendència, on el qui és creient sigui lliure de professar públicament la fe i de proposar el seu propi punt de vista en la societat.» El Pontífex reconeix que «s’han acabat els temps dels confessionalismes» però espera que «també el d’un cert laïcisme que tanca les portes als altres i sobretot a Déu, perquè és evident que una cultura o un sistema polític que no respecti l’obertura a la transcendència no respecta adequadament la persona humana».
En la mateixa línia es va moure el Pontífex quan en el discurs, aparentment improvisat, al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, recordà que les ideologies «sectaritzen» i «deconstrueixen» la pàtria. Segons Enric Juliana, les paraules del Papa foren un seriós advertiment sobre els riscos que comporta un excés de polarització política i ideològica, a les quals hem assistit aquests darrers mesos amb debats encesos. A Fratelli tutti arriba a parlar del fet que la història dona mostres d’estar tornant enrere. Aquesta regressió es manifesta en què «s’encenen conflictes anacrònics que es consideraven superats, ressorgeixen nacionalismes tancats, exasperats, ressentits i agressius». I arriba a dir: «En diversos països una idea de la unitat del poble i de la nació, penetrada per diverses ideologies, crea noves formes d’egoisme i de pèrdua del sentit social emmascarades sota una suposada defensa dels interessos nacionals.»
Cal notar que Pedro Sánchez —que es defineix ateu— en un tuit, citant Fratelli tutti deia «comparteixo amb el Papa la crida a construir un món més just i solidari. Francesc analitza la crisi que estem vivint des d’una visió radicalment social. Gràcies per alçar la seva veu en defensa dels més vulnerables i clamar contra els efectes del neoliberalisme i el populisme». Sembla que el president va quedar impressionat del discurs pontifici.
