El Papa ha assegurat aquest dimecres que “les grans dificultats en la pregària són la distracció, la sequedat i l’amargor d’un trencament espiritual amb Déu”. En una nova audiència general, Francesc ha seguit la pauta del Catecisme de l’Església Catòlica per recordar que “protestar davant de Déu” és també “una forma de resar”, perquè es tracta d’una manera que té el fill de relacionar-se amb el seu pare. Des del Pati de Sant Damas del Vaticà, el pontífex ha comentat que “pregar no és fàcil” i que és important “conèixer les dificultats per superar-les”. Sobre la distracció, el Sant Pare ha dit que, “sovint quan comencem a pregar, la ment dona voltes per tot el món”. En aquesta línia, ha afegit que “costa molt que la ment humana s’aturi durant gaire temps en un sol pensament”. El bisbe de Roma ha conclòs que “tots experimentem aquest constant remolí d’imatges i il·lusions, en constant moviment, que ens acompanya fins i tot durant la son”. Igualment ha destacat que “no és bo seguir aquesta inclinació desordenada”.
També el Papa ha afirmat que “la lluita per aconseguir i mantenir la concentració no es limita a la pregària ja que, si no s’arriba a un grau de concentració suficient, no es pot estudiar amb profit ni es pot treballar bé”. Així, ha posat l’exemple dels esportistes, que “saben que les competicions es guanyen no només amb l’entrenament físic, sinó també amb la disciplina mental i, per tant, sobretot amb la capacitat de mantenir la concentració i l’atenció”. Igualment ha assegurat que “cal combatre les distraccions, perquè precisament la vigilància és una virtut sovint oblidada però que forma part del patrimoni de la nostra fe”. En un altre moment, Francesc ha dit que, “en la pregària, quan ens adonem de les nostres distraccions, el que ens ajuda a combatre-les és oferir amb humilitat el cor al Senyor perquè el purifiqui i el torni a centrar en ell”.
El pontífex ha explicat, a més, que “una altra dificultat és la sequedat, que pot dependre de nosaltres mateixos o també de Déu, una realitat que permet certes situacions exteriors o interiors”. Ha apuntat que “fins i tot un mal de cap o una malaltia hepàtica impedeix entrar en la pregària i sovint no en sabem realment la raó”. En la mateixa línia, el Sant Pare ha assegurat que “la sequedat ens fa pensar en el Divendres Sant a la nit i en el Dissabte Sant, quan Jesús no hi és, perquè està enterrat en el sepulcre i, per tant, és mort i estem sols”. En definitiva, el bisbe de Roma ha recordat que “aquest temps de la desolació és alhora el de la fe més pura, perquè es manté ferma al costat de Jesús”. Finalment, s’ha referit a l’accídia o amargor que ens separa espiritualment de Déu. L’ha definida com “una veritable temptació” contra la pregària i contra la vida cristiana. Ha citat el Catecisme per qualificar aquesta perversió de “forma d’aspror o de regust derivat de la mandra, de la relaxació de l’ascesi, com també sorgida de la negligència del cor davant la vigilància”. El Papa ha assegurat que l’accídia és “un dels set vicis capitals perquè, alimentat per la presumpció, pot conduir a la mort de l’ànima”.
