Des d’aquest dimarts, 14 de gener, ja es pot comprar a les llibreries d’arreu del món l’autobiografia del papa Francesc, titulada Esperança. La publicació, que s’ha traduït en 18 idiomes, és un recull de tots els principals esdeveniments de la vida del Pontífex, des de la infància fins a l’actualitat. La versió catalana està editada per Rosa dels Vents, i la castellana per Plaza Janés.
Aquesta no és la primera autobiografia que publica un Papa, ja que el pioner en aquest aspecte va ser Pius II, que ja el segle XV va escriure unes cròniques sobre la seva vida. Juan Pau II va signar juntament amb altres periodistes també un llibre amb reflexions pròpies personals, i el mateix Josep Ratzinger va escriure una autobiografia quan encara era cardenal, el 1997.
Les arrels de Francesc a l’Argentina, una família d’emigrants
L’esperada autobiografia de Francesc conté un gran nombre d’anècdotes vitals, així com detalls de la família i els orígens del Papa: “Des del meu segon any fins que vaig complir els 21, vaig residir al número 531 del carrer Membrillar. Una casa amb un sol pis, un lavabo, una cuina, una terrassa… aquesta casa i aquest carrer van ser per a mi les arrels de Buenos Aires i d’Argentina”, explica. Pel que fa a la seva família, Esperança narra també el camí que van fer els seus avis per anar de Gènova a Buenos Aires: “He sentit moltes vegades la història del vaixell que portava el nom de la filla del rei Víctor Manuel III. Aquesta història s’explicava en família; els meus avis i el seu únic fill, Mario, el jove que seria el meu pare, havien comprar el passatge per a aquesta llarga travessia, per a aquest vaixell que va sortir del port de Gènova l’11 d’octubre del 1927, en direcció a Buenos Aires”.
En aquest sentit, el nou llibre de Francesc també desvetlla molts records personals del Pontífex, com per exemple el moment en què va ajudar a afaitar-se Jorge Luis Borges, que havia perdut la vista. Un conjunt d’experiències i esdeveniments que han format el pensament del Papa fins a l’actualitat.
