En una entrevista al diari ABC el papa Francesc respon la pregunta què passaria “si un Pontífex quedés sobtadament impedit per problemes de salut o accident”. Francesc confessa per primer cop que en cas de no poder seguir governant l’Església ja va deixar signada la seva renúncia i la va lliurar al llavors secretari d’Estat vaticà, el cardenal Tarcisio Bertone.

En tot cas, el Papa aclareix que no és el primer de fer-ho, també Pau VI i Pius XII ho van fer. Amb tot, Francesc assegura que els seus problemes de genoll milloren progressivament i mostra la seva satisfacció per prendre la decisió correcta de no passar per quiròfan.

Un dels temes que més preocupen l’Església arreu del món són els casos d’abusos, una qüestió que qualifica com a “molt dolorosa”: “Són persones destruïdes per qui havia d’haver-les ajudat a madurar i a créixer. Això és molt dur.”

Encara que hi hagués un sol cas, és monstruós que la persona que t’ha de portar a Déu et destrueixi en el camí. I sobre això no hi ha negociació possible

Per a Francesc, l’Església està en el bon camí en la persecució dels casos d’abusos. I puntualitza que les estadístiques revelen que entre el 42 i el 46% dels abusos es produeixen en l’àmbit familiar i que es tapen.

Segons el Pontífex, “nosaltres fèiem el mateix fins que van saltar els escàndols a Boston entorn del 2002. Per què? La meva explicació és aquesta: no hi ha prou força per encarar-los. Comprenc que no se sàpiga com encarar-los, però no els justifico. Primer l’Església els tapava, després va tenir la gràcia d’ampliar la mirada i dir ‘no’, fins a les darreres conseqüències”.

També ha qualificat de “positiu” que la societat s’escandalitzi pels casos d’abusos, perquè això implica voler actuar per evitar que es tornin a repetir.

Catalunya

Sobre la situació a Catalunya, el Papa diu que “cada país ha de trobar el seu propi camí històric per resoldre aquests problemes. No hi ha una solució única”.

I destaca que el paper de l’Església és “no fer propaganda per una banda o una altra, sinó acompanyar el poble perquè trobi una solució definitiva”. També comenta que “quan un capellà es fica en política, no va bé… el sacerdot és un pastor. Ha d’ajudar les persones a prendre bones decisions. Acompanyar-les. Però no sigues polític. Si vols ser un polític, deixa el sacerdoci i fes-te polític”.

Sobre els seus deu anys de pontificat que es compliran el proper mes de març després de la renúncia de Benet XVI, ha afirmat que visita amb freqüència el Papa emèrit i que sempre surt “edificat de la seva mirada transparent”

També assegura que Ratzinger manté alguns trets de personalitat que sempre l’han definit com a persona: “Té bon humor, està lúcid, molt viu, parla baixet però et segueix la conversa. M’admira la seva intel·ligència. És un gran”, i el qualifica de “sant, un home de gran vida espiritual”.

En l’entrevista Francesc aborda altres temes com la guerra a Ucraïna o el paper de la dona en l’Església.