El Papa ha rebut aquest divendres les religioses participants en el Capítol General de les Germanetes Missioneres de la Caritat, un Institut fundat per Sant Lluís Orione. En la seva salutació inicial, Francesc ha abraçat especialment les més febles i malaltes, així com les Contemplatives de Jesús Crucificat i les Sacramentines invidents. El bisbe de Roma va destacar la importància del tema triat per a la trobada de les missioneres, i els ha agraït, en nom de l’Església, “l’apostolat i la missió que desenvolupen exercitant la caritat cap als altres, especialment cap als més pobres, abandonats i exclosos”. En els agraïments, el Sant Pare ha destacat, de les religioses de Don Orione, sobretot el seu “treball apostòlic en les diverses activitats de pastoral juvenil, a les escoles, a les llars per a ancians, en els petits ‘Cottolengos’, a les catequesis i en els oratoris, amb les noves pobreses i en tots aquells llocs en què han estat col•locades per la Divina Providència”.

El pontífex ha subratllat que aquestes religioses “són per vocació ‘missioneres’, que vol dir evangelitzadores, alhora que estan al servei dels pobres”. El Papa ha animat les membres de l’Institut a “perseverar en el seu testimoni i a mostrar la bellesa de l’amor de Déu a tothom”. El bisbe de Roma ha recordat que, «en l’Església, la missió neix de la trobada amb Crist, l’enviat del Pare que ara ens envia a nosaltres, el qui ens crida i ens mana». Francesc també s’ha referit als altres instituts i moviments fundats per Don Orione, que “formen una família”. Finalment el Sant Pare ha vinculat l’estil d’aquestes obres a “la profecia de la misericòrdia, és a dir, el fet de ser persones centrades en Déu i en els crucificats d’aquest món”. El Papa ha fet una crida a les obres de Sant Lluís Orione a “posar-se en camí amb pressa, no pas amb la pressa del món, sinó amb la de Déu, i plenes de l’alegria que habita en el cor, cantant l’amor de Déu a tota la humanitat”.

Francesc, d’altra banda, ha acceptat aquest divendres la renúncia per edat presentada pel cardenal Agostino Vallini com a vicari general de la diòcesi de Roma i arxiprest de la Basílica Papal de Sant Joan del Laterà, que és la catedral romana, i ha nomenat per substituir-lo Angelo De Donatis, fins ara bisbe auxiliar de Roma. D’aquesta manera, el nou vicari passa a ser arquebisbe. Angelo De Donatis, nou vicari de Roma, ha subratllat en la seva salutació, un cop conegut el nomenament, que el servei serà el “d’anunciar la misericòrdia de Déu amb la paraula i la vida”, a més de “custodiar i promoure la comunió eclesial”.

De Donatis té 63 anys, i va néixer a Casarano, al sud d’Itàlia, tot i que el seu origen és de Puglia. Va ser ordenat sacerdot el 1980 i nomenat bisbe auxiliar de Roma el 2014. El vicari de Roma és considerat l’autoritat jeràrquica de l’Església local de Roma més important per delegació i en representació del Papa.

I en l’homilia de la Missa matinal a la Casa de Santa Marta, el Papa ha assegurat aquest divendres que “el lloc del cristià és el món per anunciar Jesús, però la seva mirada està dirigida cap al cel per estar unit a ell”. Francesc ha comentat que les Escriptures ens indiquen tres paraules, que són tres indrets de referència del camí cristià. La primera és memòria, perquè el Senyor ressuscitat diu als seus deixebles que el precedeixin a Galilea. El Sant Pare ha recordat que “per ser un bon cristià cal tenir sempre la memòria de la primera trobada amb Jesús i de les trobades successius”. El segon punt de referència és la pregària. Quan Jesús puja al Cel, segons ha explicat el pontífex, “se’n va físicament però, en realitat, no se separa de nosaltres”. El Sant Pare ha destacat encara un tercer punt, que és “el món, ja que Jesús abans d’anar-se’n, ens diu que anem pertot arreu i fem deixebles seus”.

El pontífex ha dit, en un altre moment, que “aquesta és la topografia de l’esperit cristià”, que inclou els tres llocs de referència de la nostra vida: la memòria, la pregària i la missió. En aquesta línia, ha afegit que igualment les tres paraules per al nostre camí són: Galilea, el Cel i el món. “Un cristià s’ha de moure en aquestes tres dimensions i demanar la gràcia de la memòria”, ha explicat. El Papa ha conclòs que, “si vivim en la memòria, en la pregària i en la missió, la vida cristiana serà completa i també joiosa”.

Finalment destaquem que almenys 28 coptes, que viatjaven en autobús pel sud d’Egipte, han estat assassinats per un grup d’homes armats. Entre les víctimes, també hi ha alguns nens. Els ferits són una vintena, entre ells alguns greus. En l’atac, a Minia, els assaltants han bloquejat l’autobús, han pujat i han començat a disparar mentre un d’ells filmava la massacre, segons ha explicat després un testimoni. Aquest grup de cristians es desplaçaven en pelegrinatge al monestir egipci de Sant Samuel.

L’atemptat es produeix menys de dos mesos després de la doble matança del Diumenge de Rams, quan els terroristes van matar 48 fidels durant les celebracions a Tanta i a Alexandria.Antonios Aziz Mina, bisbe copte catòlic emèrit de la diòcesi de Guizeh, ha fet una crida als països més poderosos del món, reunits aquest divendres i dissabte a Sicília en una cimera del G-7, que “aturin el tràfic d’armes i drogues i aïllin els països que donen suport al terrorisme”.