Francesc ha presentat aquest dimecres la Quaresma com un temps d’esperança en què tenim tots la possibilitat de transformar-nos. Ho ha fet tant al matí a l’audiència general com a la tarda, en l’homilia de la Missa que ha presidit a la basílica romana de Santa Sabina. El pontífex ha dit, després de la processó vespertina des de la veïna església de Sant Anselm, que “la Quaresma és el camí de l’esclavitud a la llibertat, del sofriment a l’alegria, de la mort a la vida”. Sobre el sentit de la imposició de la cendra, el Sant Pare ha explicat que és un gest amb el qual ens posem en marxa, perquè ens recorda la nostra condició original: “Hem estat extrets de la terra, som de fang però en les mans amoroses de Déu, que va fer bufar el seu esperit de vida sobre cadascú de nosaltres”. En aquesta línia, s’ha referit als egoismes, les mesquineses, les ambicions i les silencioses indiferències dels éssers humans per dir que els exemples d’aquestes perversions asfixien i “ofeguen l’esperit cristià, cosa que redueix el nostre horitzó i anestesia el batec del cor”.

El pontífex ha proposat, davant tota aquesta realitat, un camí d’esperança mitjançant el qual puguem alliberar-nos d’aquesta asfíxia. Així, ha reivindicat “l’alè de la vida de Déu, que és més fort que no pas l’aire de tristor, pànic i aversió al qual l’home d’avui s’ha acostumat”. A partir de la mateixa reflexió, Francesc ha insistit que “aquest camí comença amb la Quaresma, una preparació de la Pasqua enfocada des de la perspectiva de ser un temps per dir ‘no’ a la indiferència, a les paraules buides i al rebuig a l’altre, de memòria per preguntar-nos què seria de nosaltres si Déu ens hagués tancat les portes i finalment un temps per tornar a respirar i per obrir el cor a l’únic capaç de transformar el nostre fang en humanitat, en fang enamorat”.

Ha estat una tarda intensa. Tot començava quan el pontífex s’ha traslladat al barri romà de l’Aventino per a les tradicionals celebracions del primer dia de Quaresma. En primer lloc, a l’església de Sant Anselm, ha participat en la litúrgia que ha donat pas a la processó penitencial cap a la basílica de Santa Sabina, situada molt a prop. Hi ha participat en la processó cardenals, arquebisbes, bisbes i monjos benedictins de Sant Anselm, així com els dominics de Santa Sabina i un nombrós grup de creients laics. Com a conclusió, el Papa ha presidit la Missa amb el ritu de la benedicció i imposició de la cendra.

Abans, al matí d’aquest dimecres de cendra que dóna inici al temps litúrgic de la Quaresma, el Papa ha relacionat el camí quaresmal amb l’esperança cristiana, i ha explicat que “la Quaresma, camí cap a la Pasqua de Jesús, període de penitència i mortificació que té com a finalitat fer-nos ressorgir en Crist, és per naturalesa pròpia un temps d’esperança”.Per aprofundir sobre el significat del mateix, el pontífex s’ha referit a l’experiència de l’èxode dels israelites d’Egipte, narrat per les Sagrades Escriptures, i ha invitat tothom “a reflexionar sobre el fet que, de la mateixa manera que el Poble d’Israel va patir l’esclavitud a Egipte, cadascú de nosaltres està cridat a fer experiència d’alliberament i a caminar pel desert de la vida per arribar a la terra promesa”.

El bisbe de Roma ha presentat l’èxode, un període llarg de 40 anys en què el poble d’Israel, davant les proves del camí, està sempre temptat de fer marxa enrere, com una realitat en què, gràcies a l’esperança i de la mà del Senyor, finalment aquest poble és conduït de l’esclavitud cap a la llibertat. “Jesús ens obre el camí al cel a través de la seva passió, mort i resurrecció. Ell ha hagut d’humiliar-se i fer-se obedient fins a la mort, abocant la seva sang per alliberar-nos de l’esclavatge del pecat. És el benefici que rebem d’ell, que s’ha de correspondre amb la nostra acollida lliure i sincera”, ha destacat.

El Papa ha afegit que la llibertat que ens dóna Jesús no comporta el fet que nosaltres “no fem res”, com tampoc que anem al paradís “en carrossa”, ja que, si bé la nostra salvació és do de Crist, perquè es tracta d’ una “història d’amor”, “necessita del nostre sí i de la nostra participació en el seu amor, com ens ho demostra Maria, la Mare de Déu, i després d’ella, tots els sants”. Al final de l’audiència, Francesc ha recordat novament que els cristians estem cridats a seguir l’exemple del Crist que va vèncer el temptador, i ha afegit que “ara també nosaltres hem d’afrontar la temptació i superar-la, de manera que el nostre camí quaresmal sigui signe sacramental de la nostra conversió”. En aquesta línia, ha animat tothom “a caminar en esperança i amb obstinació en aquest camí d’amor que Déu ens proposa per iniciar la Quaresma”. I ha acabat expressant el seu desig “que el nostre esforç forgi una esperança sòlida, com la de Maria, que va continuar creient i esperant fins i tot quan es trobava al costat de la creu del seu Fill”.

El Sant Pare ha saludat aquesta vegada, de manera especial, els pelegrins de llengua àrab, en particular els arribat des de l’Iraq, Jordània i d’altres països del Pròxim Orient. Els ha recordat que «la Quaresma és un camí d’esperança, l’esperança d’arribar a la Pasqua de Resurrecció a través del desert del dejuni i de la mortificació; un camí de fe, on s’experimenta la fidelitat de l’amor de Déu que no ens abandona mai;un camí de penitència, on la salvació es realitza i es compleix a través de la resposta lliure de l’home; un camí d’alliberament dels ídols del món, per arribar a la llibertat dels fills de Déu; i un camí de victòria sobre les temptacions, amb l’ajuda de la pregària i dels sagraments». Francesc ha fet una crida a “tenir present la pròpia fragilitat i la del món, per deixar-se reconciliar amb Déu”. Adreçant-se concretament als polonesos, el pontífex ha expressat el seu desig que “el signe de la cendra i les paraules escoltades en la litúrgia d’avui estimulin la nostra reflexió quaresmal”. Finalment, ha dedicat unes paraules especials d’encoratjament als joves, als malalts i a les parelles acabades de casar.