La primera vegada que vaig veure el pare Manel, vaig pensar que em trobava davant d’una persona sense llar. Així era la seva aparença.
Ben mirat, crec que representa l’antítesi d’una fada padrina. Està amarat de realitat i, després d’haver passat mitja vida visitant els eus amics en centres penitenciaris, els peus se li mouen ferms sobre el terra que sap que gairebé sempre està enfangat i on les varetes màgiques només existeixen als contes. No me l’imagino creient en varetes màgiques ni quan era petit.
A la seva parròquia acull precisament persones que, després d’haver sortit de la presó, no tenen on anar.
El pare Manel és un pont entre dos mons diferents. Té la capacitat de teixir xarxes de complicitats connectant persones que es troben en el costat oposat de l’escala social (al món dels negocis, de l’espectacle o dels mitjans de comunicació) amb els projectes per a la infància, joventut i persones adultes de la Fundació Pare Manel.
I tothom, d’una banda i de l’altra, se l’estimen moltíssim.
És un bon capellà, encara que de vegades sembli més un savi despistat o un vell pescador desencisat.
Estima la gent, i per això és llum per a moltes persones, pa i xocolata per a d’altres i font d’inspiració per a moltes altres.
Perquè tocar el terra ens canvia.
Conec persones voluntàries, professionals i religioses que han estat transformades en contacte amb el patiment humà i amb allò que succeeix als marges d’una societat que exclou i construeix murs i rases.
La majoria de nosaltres tenim en la nostra llista de referents positius noms que, com el pare Manel, han tocat el terra sense varetes màgiques i han estat transformats. (…)
Són aquells que sempre estan disponibles per donar-te un cop de mà. Es diuen Rosa, Juan, Pilar, Younes, Samira o JuanMa, i viuen a Llefià, a Vallecas, a Santa Coloma, al Carmel, al Mentidero gaditano, a Sarrià, a Sant Ildefons o a l’Estany.
Aquestes persones són llum per al món, sal a la terra i llevat al pa.
Com el pare Manel, són la bona gent. I ens fan millors” (*)
(*) Fragment del llibre “Va de Vida. Lo mejor del camino es compartirlo” d’Eduard Sala. Obra guanyadora del Premi Feel Good 2019 de Plataforma Editorial (Pàgs. 144 a 146)
