La Dra. Marta Ausona és professora investigadora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull. És doctorada en Estudis avançats en Antropologia social i cultural per la Universitat de Barcelona. També de la Universitat de Barcelona, té el màster en Antropologia i Etnografia; la llicenciatura en Antropologia social i cultural; el diploma de postgrau en Salut mental i intervencions psicològiques amb immigrants, refugiats i minories ètniques, i el diploma de Treball Social.

Per què la pornografia és un negoci tan lucratiu? A quina mena de societat i consumisme respon el negoci de la pornografia?

La pornografia és un negoci tan lucratiu perquè el capitalisme explota i mercantilitza els desitjos i les carències, alhora que ho instrumentalitza per al seu propi benefici econòmic. És a dir, vivim en una societat capitalista i masclista que provoca una manca de relacions significatives, de buits relacionals i emocionals  que a vegades s’omplen, malauradament, a través del “consum” dels cossos. Aquesta aliança entre capitalisme, cosificació de l’altre i masclisme desplaça el buit emocional omplint-lo, i confonent-lo, amb el consum de l’altre. 

Quina és la visió que ofereix el porno de la dona i de les relacions sexuals?

El porno mainstream (il·limitat, accessible i gratuït) ofereix una visió cosificada de les dones, les converteix en un objecte de plaer sense tenir en compte els seus propis desitjos. Les presenta de manera hegemònica en una relació de submissió i dins de situacions de violència sexual que s’acaben naturalitzant. No només ofereix una visió de les relacions sexuals desvinculades i escindides de la dimensió emocional i afectiva de la persona, sinó que a més presenta la sexualitat com una relació violenta de poder dels homes sobre les dones, fomentant el que s’ha vingut a anomenar com a “cultura de la violació”.  Pel porno, semblaria: o que les dones gaudim dins d’aquestes situacions de poder i submissió o que realment no importa el nostre plaer, sinó tot el contrari, que allò que es presenta i es construeix com a excitant per a l’home és el nostre dolor. 

“El porno mainstream presenta la sexualitat com una relació violenta de poder dels homes sobre les dones, fomentant el que s’ha vingut a anomenar com a cultura de la violació”

Quines conseqüències té el consum de pornografia en edats primerenques?

L’exposició a la pornografia en edats primerenques pot comportar conductes hipersexualitzades, una visió esbiaixada de les relacions sexoafectives, el foment de visions cosificades de les dones i conductes sexuals de risc, entre d’altres conseqüències.

Per una altra part, segons Gemma Mestre-Bach, PDI de la Universitat de La Rioja, el consum de pornografia per part de la població infantil i juvenil pot afectar tant al seu desenvolupament neuropsicològic com al seu funcionament sexual futur, i desencadenar trastorns d’hipersexualitat.

Aquesta investigadora ho argumenta en base a estudis i al fet que, durant les edats primerenques, els infants i els adolescents estan en un estadi evolutiu en procés on costa molt més separar la realitat de la ficció. Per tant, una exposició en edats primerenques a un contingut sexual com el de la pornografia mainstream pot tenir conseqüències rellevants a curt i a llarg termini. 

El problema, a més, és que la pornografia pot convertir-se en una “escola sexual”, i de vegades l’única “escola sexual”, ja que gairebé no existeix una educació sexual crítica, tal com diu Ana de Miguel. D’altra banda, l’accés a la pornografia cada cop es fa en edats més primerenques.

Un informe de Save the Children sobre l’impacte de la pornografia en l’adolescència realitzat el 2020 ((Des)informació sexual: pornografia i adolescència) conclou que l’edat en què es veu el primer vídeo porno és als 12 anys, tot i que un 8,8% dels infants i joves ja n’havien vist un als 10 anys.

“Un informe de Save the Children sobre l’impacte de la pornografia en l’adolescència conclou que l’edat en què es veu el primer vídeo porno és als 12 anys, tot i que un 8,8% dels infants i joves ja n’havien vist un als 10 anys”

Quines són les derivades de la pornografia?

El porno erotitza la violència sexual contra les dones i erotitza la humiliació i el menyspreu cap a elles. Pot contribuir a voler emular allò que es visiona. No obstant, dins les ciències socials no hi ha conclusions consensuades sobre la correlació entre consum de pornografia i augment de les violacions. Mentre hi ha metaestudis que hi veuen la correlació, n’hi ha d’altres que la neguen. Això té a veure amb el fet que hi ha molts altres factors que condicionen els actes de violències sexuals contra les dones i que tenen a veure amb la misogínia i la desigualtat de gènere, que es troben més enllà de la pornografia. La pornografia hegemònica és un reflex més de la misogínia i de la desigualtat estructural de gènere. 

No obstant, l’informe esmentat de Save the Children, fruit d’una investigació on van participar 1.753 nois i noies d’entre 13 i 17 anys, afegeix que el consum de pornografia condiciona la construcció del desig sexual sobre bases irreals, violentes i desiguals i que a vegades els adolescents intenten imitar aquestes pràctiques no sempre sol·licitant consentiment previ, igual que passa en la pornografia. 

“La pornografia hegemònica és un reflex més de la misogínia i de la desigualtat estructural de gènere” 

En quin sentit pot distorsionar o tergiversar la manera d’entendre les relacions sexuals?

Les tergiversa entorn les expectatives i la “norma” sexual que es demana a homes i dones dins les relacions sexuals. No només envers les pràctiques que visionen sinó en referència a com han de ser els cossos desitjables i a quina estètica corporal han de tenir (per exemple, amb depilació de les parts íntimes, amb tot el que això pot ocasionar). Condiciona la construcció sexual del desig sobre bases violentes i sota la lògica del poder. Reafirma rols marcats de gènere de dominació-submissió, erotitzant la violència i legitimant les relacions desiguals entre noies i nois. També, com diu Ana de Miguel, pot crear expectatives diferents i desencontres entre noies i nois a l’hora d’entendre com hauria de ser una sexualitat sana. Finalment, escindeix la sexualitat d’altres dimensions humanes, com la dimensió emocional, afectiva i espiritual. 

Què poden fer famílies, administracions, educadors per evitar el consum de pornografia en menors d’edat?

Vigilar l’accés a internet i als dispositius mòbils en edats primerenques i l’accés a certs continguts i educar en l’ús digital responsable i crític. No obstant això, s’ha de saber que per molta vigilància que es dugui a terme sobre l’accés a internet i a certs continguts, es pot donar aquest accés a partir dels grups d’iguals. Per tant, s’hauria de donar una formació sexual crítica que combatés els efectes de la pornografia. Amb això em refereixo a saber que, tot i les mesures que es portin a terme, els infants i adolescents poden acabar tenint-hi accés, i per tant caldrà tenir-ho present per tal que la pornografia no es converteixi en l’únic referent o en l’única escola de sexualitat. 

D’altra banda, algunes de les recomanacions de l’informe esmentat de Save the Children inclouen: 

.Desenvolupar l’estratègia catalana de lluita contra la violència envers la infància i l’adolescència, emparada en la nova llei de lluita contra la violència envers la infància i l’adolescència, on s’inclou la protecció davant el consum de pornografia dels i les menors d’edat i campanyes de sensibilització adreçades tant a infants i adolescents com a famílies, educadors i d’altres professionals que treballen amb menors sobre l’ús segur i responsable d’internet i els riscos derivats del seu ús inadequat (sèxting, fenòmens de violència sexual sobre nens i nenes, consum de pornografia…).

. Implementar a les escoles de Catalunya contingut de salut afectiva i sexual de manera transversal en els currículums educatius, adaptats a cada edat evolutiva i que també expliquin com prevenir-se de situacions de violència i dels perills que pot comportar l’ús de pornografia en línia. 

. Instar el Govern estatal des de la Generalitat de Catalunya que s’estableixi una col·laboració entre l’Administració i les plataformes d’Internet per implementar mecanismes de regulació de l’accés a contingut pornogràfic, que asseguri que menors d’edat no accedeixen a la pornografia.

. Educació en ciutadania digital. Educar en l’ús segur i responsable de la tecnologia es veu essencial perquè l’adolescència sàpiga gestionar les esferes principals de la seva vida. 

Oferim a infants i adolescents una bona formació afectivosexual? Quins factors són imprescindibles d’abordar?

S’hauria de partir de veure la sexualitat com quelcom que va més enllà de les relacions sexuals genitals. S’hauria de contemplar la sexualitat en sentit ampli i veure que el seu desenvolupament té a veure en com percebo el meu cos i amb la capacitat de poder establir relacions d’intimitat que van més enllà de la genitalitat i del coit.  Des d’aquesta mirada, crec que seria imprescindible abordar el dret al propi cos, la seva autonomia i què és el consentiment. Per exemple, no obligar els infants a fer petons si no ho desitgen. També seria necessari abordar la dimensió emocional, afectiva i espiritual d’allò que implica compartir el cos amb una altra persona i donar les bases per a una sexualitat que pugui ser igualitària, no violenta, no cosificant ni basada en relacions de poder. S’hauria de partir, de manera adaptada a les diferents edats evolutives, dels propis dubtes dels infants i adolescents, tot oferint eines per a la prevenció de conductes de risc. S’hauria de pensar en una educació sexual que fos crítica amb la desigualtat de gènere, amb la violència, amb la cosificació de les dones, amb el cànons estètics i amb les pràctiques que es permeen de la pornografia i de com això condiciona el desig, erotitza la violència i crea expectatives irreals molts cops alienants. 

“S’hauria de partir, de manera adaptada a les diferents edats evolutives, dels propis dubtes dels infants i adolescents, tot oferint eines per a la prevenció de conductes de risc”

Hauria de tenir en compte, per tant, el desenvolupament de les emocions, la comunicació i les relacions igualitàries que superin les estructures de gènere desiguals i que previnguin el fet de realitzar actes sexuals realment no desitjats i que es duen a terme només com una forma d’obtenir un fals reconeixement, o esperant ser acceptat/ada pel grup d’iguals o esperant ser estimat/da en realitzar-los.