L’arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, ha presidit, acompanyat pel bisbe coadjutor, Mons. Josep-Lluís Serrano, la missa exequial de Mn. Jusép Amiell i Solé a l’església parroquial de Sant Miquel de Vielha, que s’ha omplert de gom a gom en aquell darrer adéu.
També han concelebrat el vicari general, Mn. Josep M. Mauri, el rector i arxiprest de la Val d’Aran, Mn. Pere Balagué, el vicari episcopal, Mn. Antoni Elvira, així com Mn. Joseph Geethafonkalan, rector de Bossost, i un gran grup de preveres provinents de diferents indrets de la geografia diocesana.
El Conselh Generau d’Aran ha decretat dos dies de dol a la Val com a reconeixement a la seva aportació a la preservació dels valors, la llengua i la cultura araneses, i des del moment del seu traspàs diversos organismes oficials i entitats van emetre missatges de condol.
Les autoritats assistents han estat encapçalades per la Síndica d’Aran, Maria Vergés, els consellers del Conselh Generau d’Aran, una gran quantitat d’alcaldes de tota la Val d’Aran, la delegada del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Sílvia Romero, i el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya en representació del Govern de la Generalitat, Ramon Bassas, entre molts altres.
Mn. Amiell, en el darrer mes de novembre i ja afeblida la seva salut, entrà a la residència de Vielha. Morí el 17 de desembre de 2024 a l’Hospital de Vielha, als 94 anys.
Nascut a Garòs (Val d’Aran) el 18 d’abril de 1930, cursà els estudis de Filosofia i de Teologia al Seminari Diocesà d’Urgell. Fou ordenat de prevere el 20 de juny de 1954.
Destacà pel seu intens treball de recerca sobre la història d’Aran, sent un dels seus màxims exponents i gran coneixedor, entre d’altres, de la vida i obra de Mn. Josep Condò Sambeat. Ja jubilat, l’any 2010, traduí i presentà el Nou Testament en aranès a Vielha, a partir de la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI) i el 2011 els Llibre dels Salms.
Aquell mateix any, rebé la Medalla d’or de la Vall d’Aran, i l’any 2012 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. La Creu li fou atorgada com es deia en el Decret de concessió: “per la sostinguda tasca de recerca, preservació i promoció que ha fet del patrimoni, de les tradicions i de la llengua de la Vall d’Aran a la qual ha traduït el Nou Testament. I també per la seva trajectòria pastoral en el si del bisbat d’Urgell, vinculada singularment a la Vall, de la qual ha estat arxiprest”.
Mn. Jusèp Amiell, al llarg de la seva vida, va participar activament en la promoció de la cultura aranesa i ha estat secretari de la fundació Musèu dera Val d’Aran, membre del Patronat del Museu de la Vall d’Aran i cofundador de la revista Tèrra Aranesa.
Així ho ha destacat Mons. Joan-Enric en la seva monició d’entrada i també després en la homilia, assenyalant la gran tasca de recerca filològica que havia dut a terme Mn Amiell, i també la seva gran dedicació al servei del sacerdoci en el qual es va mantenir actiu fins molt tard, ja molt al final de la seva vida.
En acabar les exèquies, s’ha traslladat el cos a Garòs, d’on era fill, per ser enterrat en el panteó familiar, i s’han fet les darreres pregàries amb la família i els més allegats.
Sacerdot entregat al servei
Mn. Jusèp Amiell, després de la seva ordenació el 1954, estrenà el seu sacerdoci com a ecònom de Llavorsí i encarregat d’Aidí i Baiasca. Al cap de dos anys, el 1956, el bisbe el nomenà ecònom de Conques i encarregat de Figueroa d’Orcau, Montesquiu i Basturs, parròquies a les quals s’afegirien Suterranya, Sant Romà d’Abella i Abella de la Conca, el 1959. L’any 1962 passà a ser ecònom de Linyola i el 1964 fou nomenat director espiritual del Seminari Diocesà d’Urgell i professor.
Al cap de 9 anys, el 1973 el bisbe el destinà per primera vegada a la Vall d’Aran com a ecònom de Bossòst, Aubèrt, Arres i Vilamòs, on passarà uns primers 5 primers anys fins al 197, quan fou enviat a La Pobla de Segur, Claverol, Montsor, Ortoneda, Pont de Claverol, Aramunt i Sant Joan de Vinyafrescal, als quals s’afegirien dos anys després Erinyà i Toralla. Va esdevenir també arxiprest de la Conca Alta-Flamisell el 1981.
Després de 10 anys, l’any 1991 retorna a la seva estimada Vall d’Aran, a Vielha, on durant 14 anys fou rector i arxiprest, fins al 2005. Durant aquests anys també va exercir com a rector de diversos pobles: Betren, Casarilh i Escunhau, Betlan, Mont, Montcorbau. Vilac Gausac i Casau.
El 2007 es jubilà i Mons. Joan-Enric Vives el nomena prevere adscrit a Vielha, on ha viscut tots aquests anys en fraternitat presbiteral a la rectoria, amb els altres preveres ajudant-los en el servei pastoral de la Vall.
Al llarg de la seva tasca sacerdotal els bisbes li confiaren diverses responsabilitats diocesanes: fou membre del Consell diocesà per als assumptes econòmics de la diòcesi, del Consell de Presbiteri o del Col·legi de Consultors. L’any 2011 fou designat canonge de la Santa Església Catedral de Sta. Maria d’Urgell.
