El novel·lista catòlic André Maurois, profund coneixedor del’ànima humana, sostenia que «el primer i principal problema que un bonbibliòfil ha de resoldre és aquest: crear una biblioteca excel·lent amb elsmenys llibres que sigui possible». Jaume Traserra, bisbe de Solsona (2001-2010),deia que hi ha llibres que són com vells amics, als quals un torna una vegada iuna altra per rellegir-los i fruir-ne: els llibres són els mateixos, però variala situació vital i l’estat emocional de lector que, en rellegir-los, és com sihi dialogués una altra vegada, descobrint-hi nous matisos. Segles abans, elmetge i teòleg danès Thomas Bartholin sostenia que «sense llibres, Déu romansilenciós, la justícia, adormida, les ciències naturals, aturades, lafilosofia, coixa, les lletres mudes, i tot embolcallat com en unes geladestenebres».
En la nostra era digital, els llibres es relativitzen acausa d’un tòpic molt estès i fals: «Avui tot es pot trobar a internet.» Institucionsi famílies es desfan dels llibres, de vegades valuosos, perquè diuen que ja elshan llegit i que no fan més que ocupar lloc. Aquest comportament, fins a cert puntexplicable, però, sovint, mal gestionat, comporta pèrdues incalculables. Hi hacongregacions religioses que, quan mor un dels seus membres —potser unacreditat professor o un intel·lectual de prestigi—, es desfan ràpidament iexpeditiva dels seus llibres que, sovint, van a raure a deixalleries. Hi hatambé clergues diocesans que apleguen molts llibres que, a la seva mort, esdissolen o passen a engruixir grans biblioteques que són en realitat magatzems.Per contra, hi ha comportaments generosos com el del promotor cultural JosepMaria Ainaud de Lasarte que, els darrers anys de la seva vida, havent perdut lavista, convidava els familiars i amics que el visitaven a emportar-se elsllibres que volguessin perquè ell ja no podria rellegir-los. Hi ha bibliotequeseclesiàstiques que troben aliances en el món civil: així, la Biblioteca PúblicaEpiscopal, mercès a la Facultat de Filosofia, està integrada dins la xarxa debiblioteques de la Universitat Ramon Llull.
Des del 1925 a Catalunya se celebrava el Dia del Llibre enuna data comercialment poc avinent per a la venda. Per això els llibretersbarcelonins Bosch i Castells buscaren una data més propícia. S’adonaren que eldia de Sant Jordi —patró de Catalunya des del segle XV— coincidia ambl’aniversari de la mort de Shakespeare (23/04/1616) i, pràcticament, amb la dela mort de Miguel de Cervantes (el 22/04/1616). Per una coincidència, es vaescaure també la mort de Josep Pla (23/04/1991), ara fa trenta anys, que finàassistit per fra Marc Vallès, un savi monjo de Poblet, per cert traspassat recentment.
La Diada de Sant Jordi és en l’origen del DiaInternacional del Llibre, una festivitat que la Unesco va establir el 1995.Coherents amb aquesta aportació catalana universal, hauríem de ser conscientsdel valor dels bons llibres i de la importància de gestionar apropiadament lesnostres biblioteques.
