El riu Corb és un afluent del Segre. Neix a la Conca de Barberà i, tal com dona a entendre el seu nom, sempre de manera sinuosa i corba, travessa i voreja una desena de pobles de l’Urgell, el Pla d’Urgell i el Segrià. Fa gairebé 57 quilòmetres fins a arribar a Vilanova de la Barca, on desemboca al Segre.

A l’època romana, la vall que aquest riu dibuixa, la Vall del Corb, obria camí de Barcelona (Barcino) fins a Lleida (Ilerda), i al segle XII, l’orde del Cister la va triar per fer-hi els seus monestirs de Vallbona de les Monges, Santa Maria de la Bovera i de Vallsanta, al municipi de Guimerà i ja desapareguts, i el del Pedregal, al Talladell, on avui només queda la capella de la Mare de Déu del Pedregal.

Els noms de Vallbona i Vallsanta ens fan pensar que la Vall del Corb, per als monjos, era considerada un bon indret per pregar. Un antic priorat benedictí, Sant Pere dels Bigats, també el va triar per establir-s’hi, i les restes de la seva ermita, vora la font d’en Ballart, són avui punt d’arribada d’una de les excursions des del poble de Vallfogona de Riucorb. També ho va ser, al segle XVII, per a Francesc Vicent Garcia Ferrandis, el capellà que el 9 de gener del 1607, quan tenia 27 anys, prenia possessió del càrrec de Rector de Vallfogona. S’hi estaria 16 anys, fins que el 2 de setembre de 1623, a 44 anys, moriria per malaltia. Durant els seus anys com un veí més de Vallfogona va escriure la major part de la seva obra.

Amb motiu dels 400 anys de la seva mort, la Institució de les Lletres Catalanes ha organitzat l’Any Rector de Vallfogona.