La sotssecretària general del Sínode dels Bisbes, la religiosa xaveriana Nathalie Becquart, va participar el dimecres 22 en la quarta edició del fòrum Tribuna Joan Carrera, organitzat per diverses entitats catalanes de l’Església i d’inspiració cristiana.  Nathalie Becquart, una de les dones nomenades pel papa Francesc per a càrrecs de responsabilitat al Vaticà, va parlar a Barcelona sota el títol El lideratge de les dones en l’Església i en el món. Durant la seva estada a Barcelona, va ser entrevistada per Ràdio Estel.

Vostè parla de l’antropologia de l’alteritat. Com millora qualsevol societat humana, també l’Església, quan homes i dones col·laboren amb igualtat i reciprocitat?

Recentment el papa Francesc ha dit que necessitem més lideratges femenins perquè, en aquest món amb moltes crisis, quan les dones treballen amb els homes en aquest esperit de col·laboració amb igualtat i reciprocitat, prenem decisions millors per a un treball més fecund. Alhora és cert que, per aconseguir un món millor i una societat al servei de tothom, per tenir cura d’aquesta casa comuna i aquesta vida plegats, necessitem les dones, perquè formem part de la societat. Ara que som més conscients de la dignitat igual entre homes i dones, hem d’esforçar-nos en aquesta col·laboració. A més, com podem veure habitualment, les dones tenen una sensibilitat més important en les relacions i un esperit de més col·laboració. Per tant, el repte veritablement és el de fer un lideratge col·laboratiu, fer un lideratge de servei, no pas de poder.

Les dones, des de diferents països i realitats, fan crides a una major igualtat. De fet, la Catholic Women’s Council ja li va entregar el 4 d’octubre a Roma la seva proposta sinodal. Vostè es considera aliada d’aquests moviments en l’Església? Com pot ajudar a canalitzar les seves demandes?

En el procés sinodal, a l’inici, durant les consultes sinodals a les diòcesis i també als moviments i a les comunitats, hem intentat escoltar tothom. Alhora aquesta entitat, Catholic Women’s Council, va fer un informe que va arribar a la Secretaria General, com passa amb totes les veus de la consulta sinodal.

Les dones al Vaticà estan assumint més responsabilitats dins d’una dinàmica en què l’Església vol superar el clericalisme. Això es plasma també en les Esglésies locals?

El més important és que això és veritablement la crida no només a tenir dones amb responsabilitats al Vaticà, sinó també a les Esglésies locals. Aquest camí es fa a poc a poc. Puc dir, per exemple, que ara hi ha més de cinc o sis països que tenen una dona com a secretària general de la Conferència episcopal. És un exemple. Igualment les Esglésies locals tenim més dones presidentes d’una Universitat catòlica, de Càritas o d’escoles catòliques. A més, hi ha països amb dones que són cancelleres d’una diòcesi o directores d’un servei diocesà o d’una oficina d’una Conferència episcopal. L’important és trobar com treballar plegats i tenir més equips pastorals amb homes i dones, amb sacerdots, religiosos, religioses i laics i laiques, però a tots els nivells de l’Església. Perquè no n’hi ha prou amb el que hi ha ara. Ara al Vaticà, tenim un 23% del personal del Vaticà que són dones. Però les dones estan ja molt compromeses en moltes Esglésies locals, a les parròquies, a la catequesi i en altres àmbits. L’important és també que hi hagi dones en els consells parroquials i, en definitiva, a tots els nivells.

“La crida no és només a tenir dones amb responsabilitats al Vaticà, sinó també a les Esglésies locals”

El papa Francesc ha experimentat una transformació al llarg d’aquests anys de pontificat en la seva relació i visió de les dones?

És veritat que el papa Francesc ha fet passos, especialment en el nomenament de dones per a responsabilitats al Vaticà, any rere any. Hi ha més dones. Per exemple, tenim ara també una dona religiosa com a directora del Govern de la Ciutat del Vaticà. Per primera vegada, a més, el papa Francesc ha nomenat tres dones membres del Dicasteri per als Bisbes, per participar en el discerniment per nomenar bisbes. Hi ha molts exemples que mostren que alguna cosa es mou al Vaticà. Igualment, és una decisió molt important del papa Francesc el fet que hagi obert a les dones alguns ministeris, com ara el del lectorat, l’acolitat i el de catequista. Per tant, hi ha aspectes nous. Tots són signes diversos, com per exemple que el papa Francesc es reunís amb dones, a finals de gener, al Vaticà, amb motiu d’una trobada organitzada pel Dicasteri per al Diàleg Interreligiós dedicada per primera vegada a les dones en el diàleg interreligiós per construir una cultura de l’encontre. Van ser-hi presents dones amb responsabilitat procedents de 12 religions d’arreu del món.

Un terç de la població mundial de dones pateix violència de diferents tipus. Fa prou l’Església en la sensibilització i formació contra aquest tipus de violència? Quines accions caldria fer?

És veritat que les dones són certament les primeres víctimes de la violència, en els contextos de guerra. Però també és un problema molt fort en molts països la violència domèstica, dins la família. L’Església, doncs, té una paraula molt clara per lluitar contra tota mena de violència, així com per superar les discriminacions a les dones. Per exemple, hi ha una xarxa molt important, desenvolupada amb el suport del papa Francesc, que es diu Talita Cum. És una xarxa per combatre i superar el tràfic de persones, del qual moltíssimes dones són víctimes. A més, és veritat que es fan moltes accions en molts països, tot i que l’Església encara pot fer-ne més, perquè el problema de la violència, de diverses maneres, és un problema molt fort. El missatge de l’Església és un missatge de pau, i hem d’aprendre a sensibilitzar i a fer prevenció davant de qualsevol tipus de violència, i especialment per descomptat la violència contra les dones.

“El missatge de l’Església és un missatge de pau, i hem d’aprendre a sensibilitzar i a fer prevenció davant de qualsevol tipus de violència, i especialment la violència contra les dones”

Dins de les demandes històriques, creu que el diaconat és un camí que té recorregut?

No en puc dir gaire cosa. És cert que ara està en marxa el treball d’una comissió sobre el diaconat femení. Existeix ja una reflexió des de fa uns quants anys. I al final d’un discerniment, la decisió és del Papa. No puc dir gaire cosa, perquè no sabem com anirà. Hi ha un debat, una reflexió i un discerniment en curs, podem dir…

Quina és la principal missió del Sínode de la Sinodalitat convocat pel papa Francesc 2021-2024? Com aconseguir que suposi una veritable transformació d’estructures però també de manera de fer? Hi ha el perill que el Sínode no acabi d’arrelar en les Esglésies locals, i quedi com una experiència més de Cúria i del Vaticà?

La finalitat d’aquest procés sinodal és la conversió sinodal de l’Església. La sinodalitat és una dimensió constitutiva de l’Església i era l’estil de l’Església primitiva. Després, en diverses regions, hem desenvolupat més la dimensió jeràrquica, que també forma part de l’Església. Avui, però, aquest Sínode és per continuar retrobant aquesta dimensió de la sinodalitat, per posar més en pràctica la visió eclesial del Concili Vaticà II, que vol dir una Església com a poble de Déu, on tots els batejats fan camí plegats amb l’estil de l’escolta, del diàleg, del discerniment. Podríem dir que és una manera de fer i de ser l’Església i de fer la missió junts. Hem de tirar endavant aquest Sínode per ajudar l’Església a fer aquesta conversió sinodal, que no és fàcil, perquè no podem aprendre la sinodalitat de manera teòrica, sinó amb l’experiència. En definitiva, aquest Sínode fa un recorregut i un procés al servei d’un procés de conversió i de reforma de l’Església.