El Nadal que s’apropa és un Nadal marcat per centenars de persones immolades, per uns sense sentits, embogits, sense futur, seguint unes creences o ideals que persegueixen per significar-se, amb l’actitud de trepitjar el més elemental dret humà, la llibertat.

Altrament, a casa nostra, a Barcelona, els qui governen la ciutat volen treure el sentit del Nadal, esborrant el seu significat, proclamant que les festes són la celebració del solstici d’hivern, però obliden que, en el solstici d’hivern, de la profunda foscor neix la llum, la llum és el Nadal.

El consumisme cerca nous camins, incitant noves formes que comporten una carrera de compres compulsives, amb reclams importats d’altres nacions.

Tot això és un crit a alguns dels nostres governants, que obliden que la seva tasca és vetllar per la societat, pel seu benestar, però avui giren la cara avergonyits de la corrupció que els envolta, de la qual en part en són responsables. Altres, que ja estan imputats per l’abús del poder confiat, i per la corrupció, es passegen amb iots, gaudint de vacances, mentre el seu procés s’allarga fins que hagi prescrit.

No obstant, sortosament encara en el cor de l’home resta la guspira del seny, caliu que porta a compartir i ajudar aquells que menys tenen. Així, veiem les tones d’aliments que es recapten en el Banc dels Aliments, amb l’aportació ciutadana i el concurs d’uns milers de voluntaris que esmercen incondicionalment el seu temps.

També, arreu de Catalunya arriba “La Marató” de TV3, amb la col·laboració desinteressada de la gent per tal d’aconseguir aportacions econòmiques destinades a la investigació per vèncer malalties.

Els ciutadans tenen consciencia i sentiments que impulsen a donar-se, compartir i estimar. Certament, la societat renyeix i dona exemple, principalment en aquestes dates.

Doncs, ens cal creure que el sentit del Nadal és viu i ens empeny a estimar, servir, compartir i ajudar. El Nadal, que és amor, no morirà mai.