Recentment el papa Francesc ha emprat la categoria «paradigma emergent», quan parlava als assessors financers d’una de les empreses d’auditoria més grans del món actual. Ell l’ha treballat des de l’ecologia, ja que sap que això impacta en la consciència dels joves adults occidentals. A més a més, ha insistit en la importància d’incorporar-hi la nota d’«integral». Integral, en el lèxic del Papa actual, significa que tingui en compte la riquesa de tota la creació: no només allò pragmàtic o funcional, sinó també tot allò que fa referència la relació amb les persones i les comunitats humanes, i les sinèrgies positives que s’hi puguin crear, en l’àmbit social i caritatiu i en l’àmbit creatiu proactiu.
Les paraules del magisteri recent, doncs, m’han fet pensar en el sicòmor de Zaqueu, element de la natura, de l’ecosistema agrícola, que esdevé testimoni de la nova «ecologia espiritual» de Crist: la integració de l’ésser humà, criatura de Déu, en la vida sostenible i renovadora de Déu. Vegem com.
Lluc ens presenta Jesucrist camí de Jerusalem. De fet, es troba a Jericó, ciutat de pas per a anar cap a la Ciutat Santa, venint de l’est, de la regió de l’altra banda del Jordà. I allí apareix un jove adult de la seva època, Zaqueu, vinculat a la recaptació local d’impostos, amb les conseqüències pròpies de l’ofici, fonamentalment d’abús dels connacionals. Vivia en un paradigma depredador, en un ecosistema humanament gens sostenible. L’odi que genera el seu modus vivendi és fàcilment deduïble. Heus ací una altra icona de la humanitat necessitada de la revolució salvadora de Crist Senyor.
Jesús s’immisceix en la quotidianitat tòxica de Zaqueu per generar-hi la dinàmica nova, espiritual i alhora humana de la salvació, de la seva gràcia, d’una amistat nova i renovadora. Finalment, Zaqueu, enfilat en el sicòmor, baixa i obre les portes al Senyor, i es produeix el miracle moral, alhora promesa de Jesús i profecia, anunci d’allò que vol fer el Salvador amb tots nosaltres: «Avui s’ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és un fill d’Abraham. És que el Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut» (Lc 19,9-10).
En el nou paradigma que emergeix i que ens toca viure, hem de considerar en quins sicòmors ens situem per tal de poder copsar el pas de Jesucrist, perquè ell revolucioni també el nostre entorn individual i col·lectiu, bo i ungint-lo de l’amor del Pare etern.