Mons. Mario Grech, secretari del Sínode, ens comenta en una entrevista que el teòleg suís Hans Urs von Balthasar deia que a l’Església hi ha un principi petrí i un principi marià. Pere i Maria són importants a l’Església i cadascun exerceix la seva funció i aporta una cosa única, i es complementen l’un amb l’altra.

Podríem aproximar-nos a aquestes dues figures des d’una perspectiva en la qual la masculinitat i la feminitat es relacionen mútuament per poder així reflectir d’una manera més adient i completa el veritable rostre de Crist. No es tracta de discutir quina figura és més important, sinó de comprendre què aporta cadascun a la nostra vida eclesial.

Pere és masculí, dotat d’un caràcter impetuós, amb un gran cor que vol seguir el Senyor amb un moviment immediat, gairebé instintiu. Donaria la vida pel seu mestre, tot i que després en descobreixi la fragilitat i la por, així com la seva traïció. Pere queda arravatat per la figura de Crist, el seu cor ardent li surt del pit amb les seves paraules i els seus gestos. Vol sortir d’ell mateix, com si un fil l’estirés per seguir el profeta de Galilea.

El caràcter masculí porta l’home a voler analitzar i comprendre la realitat, a identificar els motius, les raons i les causes del que passa. Cal entendre, conceptualitzar i sintetitzar perquè la fe sigui comprensible i assimilable per l’home de totes les èpoques. Això és el que fa el Successor de Pere, confirmar els germans en la fe, exposar el contingut del Credo, explicar per què Crist és l’únic que respon a l’anhel d’infinit del cor de l’home.

Maria, per la seva part, s’apropa al misteri del seu Fill des d’una altra perspectiva. Ella, inicialment, no ha tingut Crist davant, com Pere; sinó que l’ha tingut dins, creixent al seu ventre, immers amb Ell en el seu desenvolupament. En una experiència com aquesta, no valen els conceptes ni les explicacions, sinó senzillament una mirada silenciosa i contemplativa, que ens porta a acollir el Senyor, a mirar-lo i ser mirats. Maria acull al cor i medita, recorda, assaboreix, fa carn. Es tracta d’un llenguatge diferent, de la gramàtica de l’ànima i del cor, que fa que les coses siguin intuïdes i viscudes abans que racionalitzades.

Pere i Maria, el masculí i el femení, s’uneixen en un camí sinodal per comprendre i estimar el Senyor. Dues formes complementàries i necessàries, on s’expressa la vivència de la fe d’una manera rica i profunda, on s’entrellaça el que és masculí i el que és femení. Hi ha una ideologia de gènere més revolucionària que aquesta?