La setena Nit de Ràdio Estel i CatalunyaCristiana ha tingut un to diferent. El lliurament dels premis Memorial BisbeJoan Carrera ha dotat d’un caràcter més acadèmic i eclesial la vetllada. El fetque el premi Fe i Cultura hagi estat lliurat a Gabriel Magalhães pel conjunt dela seva obra literària, però especialment pels articles publicats a LaVanguardia, ha projectat internacionalment els guardons i de maneraparticularment emotiva pel fet de tractar-se d’un intel·lectual portuguès,vingut d’un país germà, de vegades ben llunyà.
Que en l’apartat Inclusió Social, hagi estatpremiat el reportatge Fora de tot, els sense llar, del programa 30 minuts deTV3, ha distingit un mitjà públic i alhora ha sensibilitzat encara més enversuna problemàtica molt viva. El fet que el premi Joventut, Fe i DiscernimentVocacional, hagi recaigut en el monogràfic Joves i Església publicat aCatalunya Religió, aportarà elements a la reflexió del Sínode de Bisbes, que secelebrarà a l’octubre sobre aquest tema. Sens dubte que el bisbe Joan hauriasintonitzat amb els guardonats.
La Nit dota l’Església arxidiocesana deBarcelona d’una notable projecció cívica i social. I el missatge que elsdirectius dels mitjans vam llançar era inequívoc: vendre, sense vendre’s. Nosucumbir a les temptacions d’adoptar una línia editorial, més cridanera orotunda sinó intentar mantenir l’statu quo al servei de l’Església que fa camía Catalunya. I tot seguint l’estil dialogant, bonhomiós i compromès del bisbeJoan Carrera que no va fundar ni Catalunya Cristiana ni Ràdio Estel però que hiva treballar activament des dels seus orígens fins a l’hora del seu traspàs,ara fa deu anys. I que encara va declarar que aquesta seria la seva últimalluita.
A les acaballes d’un curs molt difícil des del punt devista polític; enmig d’un context mogut i plural amb bàndols més o menysdefinits, també en el si de l’Església, gairebé qualsevol gest o paraula potser llegit en clau política. Les finances intervingudes per a uns mitjans quedepenen entre d’altres fonts de les subvencions, la incertesa i la perplexitat,les pressions rebudes des de diversos sectors, eren implícits a la Nit. Lasolemne dansa del mortitxol —el dol d’uns pares per la mort d’un albat—interpretada per l’Esbart Sant Jordi i l’Orfeó Badaloní i l’emotiva pregària ala Verge del Remei cantada per Marina Rossell, eren l’expressió musical que somcapaços de fer festa encara que el context no ens hi convidi gaire.
